Els Reis de l'Orient

a Fondarella

ens arriben pel carrer Ponent.

Els nostres són uns reis molt ben avinguts:

tots tres van a la mateixa carrossa,

que és un remolc guarnit

de robes vistoses i serrellets lluents.

Sempre miro atentament

les butaques dels Reis:

cada any més fondes, més enclotades...

Potser una mica pel pas del temps,

potser també pels quilos de més dels regents.

I també el tractor que els estira,

amb un tractorista gros, de galta ampla,

que per una estona canvia

el mugir dels vedells

pels xiscles de les criatures

que acompanyen la carrossa

tot fent una festa grossa.

La canalla s'ho va mirant

amb alegria i espant

i els més grans ens entretenim

a saber qui són els que aquest any

fan de patges i de Reis

perquè porten la cara tota pintada

i gairebé no els coneixem.

Els nostres Reis són molt simpàtics,

sobretot el negre,

el pintor de cal Pastoret.

Al cap porta un test del revés

que li fa de barret,

saluda com un gran senyor

i sempre ens fa riure molt a tots.

Aquest any hem estrenat

un jove Rei Herodes

que no tenia ben après el paper.

Va dir quan va haver acabat:

"l'any que ve ho faré més bé!"

I es va fumar un cigarro

per fer-se passar els nervis del debutant.

I després d'això la carrossa continua

fins que troba els angelets

(gelats de fred i d'emoció)

que els anuncien des del balcó

que l'infant és nat

i que vagin tirant

fins que trobin el nadó.

Com cada any,

els Reis han fet parada

a l'Ajuntament i han aprofitat

per fotre canya al personal:

"Sabem que hi ha molts nens que fan bondat,

però n'hi ha d'altres que trenquen els fanals

i que quan juguen a pilota,

molesten la gent gran".

I a tots ens han fet prometre

(davant del senyor alcalde)

que faríem més bondat

i seríem més bones persones

durant tot l'any.

Síííiíí! - vam dir. A veure

si ho sabrem complir...

Quan el neguit d'obrir paquets

ja no es pot fer esperar gaire més

caminem carrer avall

per trobar un gran pessebre

amb gallines, conills, corderets

cases de joguina i cistelles plenes.

I el jovent, quiet i expectant,

tots ben disfressats de pastorets,

van atansant-se al Jesuset

que és un vell nino abrigat

a la falda d'una verge Maria adolescent.

Ei! Que no ens podem oblidar de dir

que a Fondarella també tenim

uns dimonis ben eixerits:

són les fúries de l'infern

que volen aturar el pas dels Reis

i amb unes forques de miniatura,

unes cares vermelles com el foc

i les capes de color de nit

corren i entrepussen

i fan molt bonic.

Després de tot això, després de l'anar i el venir

la sala, per fi, és tota plena de joguines i de paquets

de grans contents i de petits rabents

de rebre, un any més, els Reis Mags de l'Orient.

I aquesta nit,

aquella estrella tan llunyana

brillarà una mica més ufana

amb la llum de l'avi que ja no hi és.