diumenge, 27 de juny de 2010

Obrigada, Sâo Tomé


Hem tornat d'un viatge d'impressió, d'un lloc que es farà recordar, d'uns dies viscuts d'una manera que no coneixíem. Aquí davall queden endreçades i recollides, ja des de casa, algunes de les coses fetes, vistes i viscudes a Sâo Tomé la darrera setmana.

Modus vivendi

-Adaptar-se a l'horari d'un país situat a la línia de l'Equador: aixecar-se a les 7 del matí, amb els cants esquerdats dels galls, i anar a dormir a les onze de la nit, amb una foscor que espanta.

-Tastar cada dia fruites i peixos nous i diferents.

-Conduir sense atabalar-se de perdre punts però parant molta atenció de no esclafar cap gallina, goso porc a la carretera perquè s'ha de pagar al propietari.

-Sobreviure al ritme del léve-léve (lent, encantat) de l'illa.

-Utilitzar una mototaxi (sense casc, és clar) per menys d'1€ el trajecte.

- Descobrir que les cases no tenen vidres a les finestres, només persianes i mosquiteres.

- Acostumar-se als constants talls d'aigua i de llum.


Flora, fauna, mar, cel i muntanya

-Ser picat a discreció per alguna puça de sorra, mosquit o vés a saber què.

-Trobar tresors preciosos a la platja (i vinga petxines i caragols i corall i sorres de colors) i també a l'interior: quantes flors, quantes plantes i olors!

-Veure com el cel es tapa i tenir la impressió que algú, des de dalt del cel, el trenca a bocinets amb un cop de martell.

-Assistir, inesperadament, a l’espectacle de l'aparellament de dos salamandres a la platja.

- Banyar-se en platges de sorra blanca, torrada, negra... I res més que aigua, sorra, cel i verdor.


Fets i gent

-Aprendre a comunicar-se en portuguès i adquirir paraules que són regals: engraçado, buraco, souzinha, leque, fruta pâo, carambola...
-Ser, literalment, m
ilionari (1 € = 24.500 dobras).

-Punxar la roda del jeep i haver-la de canviar per la de recanvi que és 10 vegades pitjor.

-Buscar, perdre's i trobar-se per carreteres plenes de forats i bonys sense cap senyal, indicació ni semàfor --excepte, en alguna ocasió, un tronc de palmera que indica el mal estat del següent tram de carretera.

-Comprovar les variades funcions de la fulla de bananera i reconèixer les diferents varietats de bananes i cocos.

- Fugir gairebé corrents del desconegut, impressionant, i vivíssim mercat de la ciutat.

(A la foto, d'esquerra a dreta, el Samuel, la Nei, l'Augostinha i l'Abril.)


Sentir, pensar, impressionar-se

-Sentir-se més blanc que mai i, sobretot, experimentar una mena de racisme invertit (de vegades sufocant) que et recorda a cada moment que ets diferent de la resta.

-Tenir la sensació constant de saber que els petits contratemps que han anat passant haurien pogut ser molt pitjors.

-Constatar amb el cor encongit l'estat d'abandonament i destrucció de la riquesa arquitectònica i d’infraestructures de l'època colonial.

-Preocupar-se per la vergonyosa manca de mitjans i recursos de què disposen les institucions i organitzacions que treballen per tirar endavant els projectes de desenvolupament a tot el país.

- No saber mai per on sortiria algú, per molt allunyat o solitari que semblés el lloc.

-Desconcertar-se per la presència d'unes grandioses instal·lacions d'una estació de ràdio americana enmig del no-res.

-Ser feliç per haver reprès durant uns dies l'amistat d'una persona estimada que sempre és tan i tan lluny

- Viure durant uns dies amb molt menys, i sentir-se bé

- Anar-se'n amb una sensació esgarrifosa quan, inevitablement, es pensa "quina sort d'haver nascut a casa i no aquí..."


I de moment, això. Ja posaré alguna foto més quan hagi triat les millors d'entre les moltes desenes que hem fet.

Ens veurem aviat, amics, que volem reviure tot això explicant-vos-ho bé.


Ciaoué!

dimecres, 9 de juny de 2010

Chuva


Saps allò que passa quan un llibre et devora? Allò que te'l fa consumir sense aturador, allò que t'empeny al desenllaç amb una voracitat que no es pot frenar? Doncs això.

Sousa Tavares, Miguel. El gobernador, Ediciones Salamandra, 2005. Traducción de Hermo Rueda, Dante. [Títol original portuguès: Equador]

M'agrada, m'agrada molt que una novel·la feta a la manera clàssica m'hagi abocat a una lectura àvida com aquesta. Em constata que les coses fetes a la manera de sempre no han de ser rebutjades sistemàticament. El que més impressiona d'aquesta lectura: la implacable solidesa narrativa, la presentació de cada personatge protagonista, l'encert d'haver-hi posat les dosis justes i exactes de passió, de política, d'aventura, de dissertacions i d'acció amb un rigor històric que dóna bo.

El gobernador és la història de Luis Bernardo Valença, un home modern (en el sentit estricte del terme) que viu còmodament a Lisboa a cavall del segle XIX i XX; participa en les terúlies dels cafès de la capital, té una posició social respectable i es mostra interessat per política internacional, negocis, literatura i música, dones, gastronomia i sexe a parts iguals. Les seves conviccions sobre la llibertat dels homes (en aquell moment ja s'havia abolit, almenys sobre el paper, l'esclavitud a les colònies d'ultramar de l'imperi portuguès) es presenten fermes i impermeables: rebutja el treball esclau i proposa un canvi en la gestió i l'administració de les plantacions de les colònies portugueses seguint la idea, tan moderna i europea, que la metròpoli ha de ser un agent civilitzador sobre les comunitats colonitzades.

Ben clar ho diu: Luis Bernardo defendía un colonialismo moderno, de raíz mercantil, centrado en la explotación efectiva de aquello que Portugal pudise llevar a cabo, por medio de empresas con vocación para trabajar en África, gestionadas con espíritu proesional y "actitud civilizadora". No se podía seguir dejándolo todo "en manos de los que, no siendo nadie aquí, se comportan allá como caciques, peores que los nativos, no como europeos, salidos de la civilización del progreso, al servicio de su país.

Moltes coses han de canviar la vida de Luís Bernardo des que de manera inesperada el rei li proposa, personalment, fer-se càrrec de la governació de les illes de Sâo Tomé i Príncipe, dos illots perduts enmig de l'Atlàntic, a prop de la costa de Guinea Equatorial amb una de les produccions més altes --i excel·lents en qualitat-- de cafè i cacau. (Le explicaron que aquello no era exactamente África, sino más bien un pedazo de luna caído al mar.) I a partir d'aquí, ja no escric res més concret, perquè cal començar i acabar sol, seguint el curs que marca cada pàgina, sense saltar-ne cap.

Com que avui plou (i sembla que no hagi de parar fins d'aquí a molta estona) posaré aquí, i perquè serveixi de tastet, un pessic de les primeres impressions de Luís Bernardo ja arribat a
l'illa de Sâo Tomé.

Sonó un trueno a lo lejos, en la montaña, y la atmósfera cargada de humedad parecía a punto de explotar. Se detuvo en medio del jardín a contemplar la escena, pero no tardó en sentir el ataque de los mosquitos en el cuello, la cara, los brazos y las manos. Dio media vuelta para entrar en casa, pero antes de que llegara a la puerta se abrió una trampilla gigante en el cielo, justo encima de su cabeza, y de pronto sintió como si se hubiera roto un dique. Una lluvia de gotas gordas como uvas descargó en cascada silenciado cualquier otro sonido y borrando los últimos restos de un sol que ya moría en el horizonte. (...) fue como si de repente toda forma de vida se hubiera interrumpido bajo aquel diluvio. Luis Bernardo nunca había visto llover así, nunca había imaginado que la lluvia pudiera llegar a ser, más que un elemento de la ropia naturaleza, el aplastamiento de toda la naturaleza. (...) Calado hasta los huesos, entró en casa. [La foto és de www.panoramio.com/photos/original/6181385.jpg]

Ara m'adono que, un cop acabat el llibre, la frase que apareix abans que tot comenci funciona com a perfecta sinopsi de tota la història.

Equador: Línea que divide la tierra en hemisferio norte y sur. Línea simbólica de demarcación, de frontera entre dos mundos. Possible contracción de la expresión “es con el dolor” (“e-cum-a-dor”, en portugués antiguo).

Doncs això.

dilluns, 7 de juny de 2010

Els castellers del barri

Dimarts passat, amb el grup de català i aprofitant la iniciativa dels tallers que ha proposa la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya) vaig participar en un assaig dels Castellers de la Sagrada Famíla. Primer ens van ensenyar unes imatges que posaven la pell de gallina amb alguns dels castells (propis i també d'altres colles) més impressionants, després ens van donar dades d'actuacions i castells aixecats durant l'any (uns 16.000!) i, per acabar la part teòrica, ens van introduir en aquest nostrat i intransferible vocabulari de pilars, enxanetes, poms i canalla.

Mentre ens il·lustraven amb tot això, al local d'assaig s'hi van anar atansant els membres de la colla: joves i madurs, nens i hòmens, nenes i noies, d'aquí i d'allà, animats i amb ganes d'ensenyar-nos de què anava de veritat tot allò. Ens van deixar participar en la construcció d'alguns castells col·locant-nos adequadament per fer pinya i sumar-nos a l'esforç comú per aconseguir, entre tots, aixecar del no-res un castell de persones. Ens van dir, mig de broma mig de veritat, que en aquesta activitat és l'únic lloc on un treballador pot trepitjar, literalment, el cap del seu patró.

A tots els de classe els va encantar, van aprendre i es van sentir bé per poder sentir-se inclosos, sense cap pàtina del propagandisme polític d'integració, en un grup de gent d'aquí que, dos cops per setmana, comparteix temps i espai per mantenir viva i vibrant una manifestació cultural de casa prou recent.

Si algú s'hi anima, sapigueu que tenen les portes obertes a tothom que s'hi vulgui sumar. Jo vaig pujar -amb penes i treballs- al primer pis i, tot i que sé que les qüestions d'exercici físic no són precisament el meu punt fort, em va agradar. Sobretot, sobretot, l'oportunitat de trobar dins d'aquest quadrant de ciutat un grup de persones que vetllen per construir, a través dels castells, una identitat de barri, una personalitat col·lectiva en un espai urbà on --per a mi-- conèixer i establir connexions amb els altres no és una cosa fàcil.

I que les consignes del món casteller ens acompanyin...

...força, valor, equilibri i seny.

dimarts, 1 de juny de 2010

Manual d’instruccions*

Enhorabona!

Teniu a les mans un producte d’alta qualitat i en podeu fer l’ús que us convingui. Ha estat dissenyat per un expert equip d’enginyers que ha treballat amb la més avançada tecnologia sense renunciar a la saviesa dels mestres artesans per satisfer les més exigents expectatives en el camp de les relacions afectives.

Presentació del producte

És un producte de fabricació limitada, d’alta gamma, denominació d’origen de l’Alt Empordà, terra de vinyes, oliveres i tocats per la tramuntana.

Malgrat la forta constitució de les peces que el formen, el conjunt és un instrument fràgil i vulnerable que s’espatlla fàcilment. Per aquest motiu us recomanem que en tingueu molta cura.

Característiques físiques

Alçada: ni massa alt ni massa baix, perquè ens entenguem.

Amplada: depèn dels brunyols, les cerveses i la pràctica de l’esport.

Pes: fa temps que va superar els setanta quilos.

Aquesta peça es compon de quatre extremitats: dues superiors –amb una capacitat de càrrega mitjana– i dues més d’inferiors, de les quals se serveix per mantenir-se dret. Les extremitats inferiors han de fer una perpendicular amb el punt de suport (que normalment serà el terra).

Notareu que de dilluns a divendres acostuma a posar-se dret més d’hora que no pas els dissabtes, diumenges i festius, dies en què no heu d’intentar activar-lo abans de les onze del matí ja que els seus mecanismes interns no ho permeten (per saber més coses sobre el seu funcionament, vegeu l’apartat «Manipulació i instruccions d’ús»).

Avís: el producte que teniu a les mans té una limitada capacitat d’emmagatzematge d’informació fonamental com ara dates d’aniversaris i dies assenyalats. Si us sembla que això és un greu inconvenient podeu adquirir qualsevol agenda*, apuntar-li-ho tot i esperar que, de tant en tant, se la miri**.

* Tots els complements s’han de comprar per separat.

** Aquesta funció no té garantia.

Manipulació i instruccions d’ús

La manipulació és senzilla. És necessari alimentar-lo quatre cops al dia (esmorzar, dinar, berenar i sopar). Menja de tot i és recomanable administrar-li una dieta variada i saludable. Malgrat tot, una dieta massa estricta pot resultar perjudicial i per això se li ha de permetre el consum moderat de cervesa i kebabs.

El material es pot netejar amb sabó i aigua (ni massa freda –que es glaça–, ni massa calenta –que s’escalda–). No pot anar a l’assecadora.

No funciona amb piles. La bateria se li gasta ràpidament i només és recarregable amb petons, abraçades i rialles. En cas que alguna de les extremitats s’encalli, és convenient reactivar-la amb fregues per estimular la zona afectada.

Recomanacions

És un producte de fabricació limitada i no té peces de recanvi. Cal, doncs, extremar les precaucions per mantenir-lo sencer (si us plau).

Solució de problemes (per si no heu fet cas del punt anterior)

Si, malgrat les precaucions, alguna de les peces té un funcionament anormal –es queixa massa, se sent cansat o no para prou atenció– podeu enviar la peça al servei tècnic de casa seva.

Reciclatge

No llanceu aquest instrument al contenidor del rebuig. No és tòxic, però té alguns components addictius i cal fer-ne una recollida selectiva i dipositar-lo als contenidors especials. L’haureu de dur a la deixalleria o bé quedar-vos-el a casa fins que us en canseu. Però això, en principi, no ha de passar.

Garantia

La garantia és de 5 mesos amb caràcter retroactiu (em sap greu, heu fet tard). No s’admeten devolucions.


* [Text fet a 4 mans fa un parell de mesos. Proposar-ho de broma, pensar-lo rient, escriure'l divertint-nos i acabar-ho contents va ser tot un regalet d''abril. I tant bé que ens anirien, de vegades, unes instruccions per entendre com funcionen segons què (i qui!)! Molt bona setmana]