...però costava molt! La veritat: no he sabut fer cabre el padrí, tot el que és, tot el que ens dóna, tant com me l’estimo, en 14 versos ben comptats. Aquí, menys ben presentat que en un sonet afilerat, deixo el cor obert de bat a bat com a regal de néta per al padrí, ara que acaba de fer 79 anys.
Jo tinc un padrí que no porta bastó
li regalem camises i mitjons d’estrena
però no podem fer-lo baixar del tractor
perquè ell és, de lluny, el més gran treballador.
El padrí sovint explica històries
de l’any de la Maria Castanya
de quan anava amb el carro,
i llaurava amb els bous de sol a sol.
Ens recorda un temps sense teles,
de quan el més divertit de l’any era la festa major,
o quan jugava a futbol amb el Borges
i el dia d’aquella terrible inundació.
Ara té un mòbil (ai, senyor!)
que remena com pot,
per insistència nostra,
perquè volem que tingui de tot.
Però al padrí no el veureu jugar a cartes
ni a la petanca, ni al dominó,
“això és per als jubilats!”, us dirà.
A ell, deixeu-lo campar per trossos i contrades
amb la furgoneta bruta, faci fred o calor,
perquè no tem monstres ni fantasmes
només les pedregades i el gebre traïdor.
Per fer-lo content,
deixeu-vos de menges sofisticades,
que com a bon estalviador
no troba res millor
que les llesques de pa sobre la taula
i un setrill generós carregat d’oli
per sucar-hi el dia
i estovar el vi de la cooperativa.
Me l’estimo tant, el meu padrí!
I aquesta seva plena noblesa d’esperit,
tota la bondat que li cap als ulls,
del color de la terra i dels arbres,
verdosos, lluents, amables i serens.
Quan toco la seva pell colrada d’anys,
les mans tan clivellades, tan plenes de vida viscuda,
un tremolí de grandesa m’aclapara
perquè sé que sang seva corre dins meu.
Per molts anys, padrí!
3 comentaris:
Humil comentari als versets de la Irene.
Irene, bonica,
que ben explicat...
en quatre paraules
ens l'has dibuixat.
Parles de treball i
parles de records,
dels bous, del futbol i
les Festes Majors.
Però no oblidis
que el millor del mon
sou les seves netes,
i que sempre us porta
a dins del seu cor.
Petonets.
Tieta.
Ostres!! m'heu fet plorar les dos...
Gràcies per entrar i llegir, xules!
Dissabte, a casa, després de bufar les espelmes del pastís la Núria i jo vam llegir el poema al padrí. Li va agradar molt i molt, va estar molt content i emocionat, i nosaltres també. A més, com que vaig veure aquestes paraules tan boniques de la tieta, també les vam llegir. I el teu comentari, Jesica, ens va fer molta gràcia!
Gràcies una altra vegada, una abraçada per totes i fins ben aviat!
Publica un comentari a l'entrada