divendres, 14 de gener de 2011

Ser-hi

Que difícil és ajudar els amics torbats per amors que se'n van. Que bonic és poder-hi ser, sentir-se comptat en aquest desgavell. I no, no hi ha res que arrasi el mal que fa, però algunes coses hi ajuden (fumar no és gens bo, amic). Jo, un dia que ja queda força enllà, vaig vomitar això:


M'apareixes, xop de llum, pels dolls del deliri.

Un nou color neix en l'esgambi de l'espera.

Pum, pum, pum. Martells al cap.

Tinc un morat al seny,

i el cor blindat.

A dins

tu

i

jo

enfora

al cau del temps.

Sóc un planeta. O l'era.

I tu un cometa d'arena. Encara.

No sé com collons esbandir-te l'amor.

bum, bUM, BUM! Atac de cor, i desig pertot.




Ara toca anar-se refent, que els dies són molts i a poc a poc les hores s'aniran tornant amables. Hi torno: quan faci falta ens agradarà ser-hi.

3 comentaris:

Sara ha dit...

Ai, sí... què difícils són aquestes coses del cor i dels sentiments, i com costa treure-s'ho tot de sobre: del cap, de la pell, dels pensaments, de la rutina...

Tinc ganotes de veure't!
Bon cap de setmana!

Pau ha dit...

Definitivament, la gent del voltant és molt millor antídot que no pas el tabac. Si s'ha de fer un bar Víctor o un d'aquests que fan menjar estrany que no sé què és, es fa i punt. I molt millor ara que no s'hi pot fumar...

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Bé, fumar no és bo per a la salut (quin secret!) però potser també seria un bon remei fumar uns quants "brots verds". D'ajudar, no gaire però farien passar una estona en una altra dimensió.

Salutacions.