Això s'acaba

Això s'acaba. Hem estat bé, així de bé. Three days left. Diumenge tornem. Petons a tots.

One month, one pint

Per als incrèduls. Per als que van riure quan em vaig demanar un Frigo Pie en comptes d'un cubata. Per als que ens han volgut veure beure. Per als que mai no ho han aconseguit. Per als que sí. Per als que ens han demanat que ens en fotéssim una a la seva salut. Per als que ens vulguin bé. Per als que ens vulguin millor. Per a tots.

Per a tothom.

Sláinte!

Plou

Que anem a menjar peix per sopar amb una colla d'italians al port. Plou una mica.

Que anem al Phoenix park a fer un walk and talk. Plou força més aviat molt.

Que anem a veure el far de la badia de Dublín. Allò del diluvi va ser una broma.

Plou. És un fet. Ens mullem, i no de mullar de dir mira, una gota al nas! No. Mullar de sentir l'aigua als ossos. Nice wet, que diuen aquí. De nice, res de res. Que fa fred, collon!

Plou, i la Nàdia ha pogut estrenar el paraigües com a tal. És a dir, no com a arma de defensa nocturna per als roncs invasius del tio gordo de la llitera del costat, sinó com a estri útil (ehem...) per a què hom es resguardi de la pluja.

Plou, i la Irene (que ja no té paraigües perquè s'ha desmanegat completament -vegeu fotografia adjunta) ha sigut valenta i s'ha demanat un Baileys coffee en un pub. I resulta que va i no en tenen. O no en feien, que no ho vaig entendre, tu.

Com que plourà més, i molt, tindrem temps de desmanegar tants paraigües com facin falta i de demanar (a veure si amb més èxit) algun lloc on em vulguin fer el que el cos em demana. Cafè i crema de whiskey. Marededéusinyor, m'ho diuen i no m'ho crec.

Una abraçada des de les humitats dublineses cap a les seques catalunyes.

Enjoy in green

Phoenix Park, Kilkenny Castle, St Stephen's Green... Talk, think, live, laught in green.