Això s'acaba

Això s'acaba. Hem estat bé, així de bé. Three days left. Diumenge tornem. Petons a tots.

One month, one pint

Per als incrèduls. Per als que van riure quan em vaig demanar un Frigo Pie en comptes d'un cubata. Per als que ens han volgut veure beure. Per als que mai no ho han aconseguit. Per als que sí. Per als que ens han demanat que ens en fotéssim una a la seva salut. Per als que ens vulguin bé. Per als que ens vulguin millor. Per a tots.

Per a tothom.

Sláinte!

Plou

Que anem a menjar peix per sopar amb una colla d'italians al port. Plou una mica.

Que anem al Phoenix park a fer un walk and talk. Plou força més aviat molt.

Que anem a veure el far de la badia de Dublín. Allò del diluvi va ser una broma.

Plou. És un fet. Ens mullem, i no de mullar de dir mira, una gota al nas! No. Mullar de sentir l'aigua als ossos. Nice wet, que diuen aquí. De nice, res de res. Que fa fred, collon!

Plou, i la Nàdia ha pogut estrenar el paraigües com a tal. És a dir, no com a arma de defensa nocturna per als roncs invasius del tio gordo de la llitera del costat, sinó com a estri útil (ehem...) per a què hom es resguardi de la pluja.

Plou, i la Irene (que ja no té paraigües perquè s'ha desmanegat completament -vegeu fotografia adjunta) ha sigut valenta i s'ha demanat un Baileys coffee en un pub. I resulta que va i no en tenen. O no en feien, que no ho vaig entendre, tu.

Com que plourà més, i molt, tindrem temps de desmanegar tants paraigües com facin falta i de demanar (a veure si amb més èxit) algun lloc on em vulguin fer el que el cos em demana. Cafè i crema de whiskey. Marededéusinyor, m'ho diuen i no m'ho crec.

Una abraçada des de les humitats dublineses cap a les seques catalunyes.

Enjoy in green

Phoenix Park, Kilkenny Castle, St Stephen's Green... Talk, think, live, laught in green.

17 "notas de aviso"

Anònima - Èlia: ja t'ha arribat l'hora bona, la de les vacances! Ratolina, que passis un molt bon estiu per la vila de Roses, a veure si el mar suavitza aquest humor corrossiu que se t'encomana.


Ari: la niña del abrigo rojo que vi desde el autobús. Quan torni aquesta vegada també hi seràs?


Àurea: constant, fidel, eficient. Sempre hi ets. T'espero. Veurem moltes coses. Viurem moltes coses.


Carles: 11, 10, 9, 8, 7, 6, 5, 4, 3, 2, 1...!


Cice: com va la bufanda nova? Quan vegis el teu nebodet, sisplau i pel bé de tots, grava'l!


Dufis: em va fer molta il·lusió trobar paraules vostres. Wiw, han anat bé els campaments? Segur que sí!


Ernest: no t'he de dir res.


Joan Carles: no m'has dit de quina línia vols el souvenir que em vas encomanar: Guinness o Irish style? De gaèlic, per aquí, en sentim ben poc. El que més: espanyol i italià.


Josep: ens llegeixes? Ens penses? Com estàs? On ets? Fins quan?


Mama (de la Nàdia): per què tinc mamitis?


Mames: sou vosaltres, no, les que heu votat si mengem bé, a l'última enquesta? No patiu, dones! Que altra cosa no, però menjar...


Norma: cuando llegue septiembre veremos las fotos. Viva el viaje a Polonia!!!


Pau: motoritzat i desvagat, esperem que passis unes vacances astupendoses.


Sara: mil enhorabones per la decisió. Anirà molt bé, segur. Seguríssim. Estic molt contenta per vosaltres. Això vol dir que ens espera un soparet a la tornada, oi?


Sergi: quina gràcia que ens llegeixis, no m'ho pensava pas. Gràcies per comentar-nos coses.


Tatot: mecagondena nosé comconyufots queaquí noisurt re teu.


Xavi: aquí tens més "chicha". Estàs a punt per la tornada a can Periódico? Visca Beijing!


A tots els que ens llegiu i que no ens ho feu notar, un petó ben fort.

A tots els que ens llegiu i escriviu, una abraçada ben forta, amb olor de chocolate muffin.


Ernest, mira la foto va...

Céad míle fáilte (benvinguts mil vegades)

Després d'una setmana d'inactivitat bloggera, tornem "a les andades" per presentar-vos casa nostra (almenys durant un mes). Si hi volguéssiu venir, no us costaria reconèixer-la un cop haguéssiu aconseguit arribar al barri (que això, si no se sap, sí que costa una mica), perquè la porta és... de color groc! Vivim amb tres personetes més: una parella de polonesos (de la Polònia de veritat, s'entén) que ens ofereixen unes meravelloses vetllades vespertines gràcies al canal TVP, on no paren d'emetre pel·lícules de xinos que parlen en anglès i doblades al polonès. És una cosa terrible de veure, s'ujuru. A banda d'això, s'ha de dir que són la gent més polida, neta, i discreta del món. L'altre inquilí no es queda curt, tampoc. Difereix bastant, pel que fa al tema de la neteja, dels dos companys anteriors. És irlandès, i dels de veritat, a més. Va tornar dimarts del que ell en va anomenar un "crazy weekend", i va exposar públicament que diumenge s'havia despertat (no acabava de recordar on) amb 24 tiquets de whisky a la butxaca de la farra de la nit anterior. Però és bona persona, ves... I altcomunsantpau.

En fi, ho deixem aquí, per ara. I ja ho sabeu, si hi voleu venir...

... Oh benvinguts, passeu passeu,
casa nostra és casa vostra,
si és que hi ha cases d'algú...

Aquest és el carrer: Reuben Avenue, 49, Dublin 8.

The yellow door house!

The bathroom.

The kitchen.

Nàdia in our bedroom.


The living room.


(Mentre acabo d'escriure i l'arròs va bullint a la cuina, la Nàdia ha engegat la tele i ara mateix, amics, mirem Friends en polonès.)

First week in Dublin

Esclats de primavera entre el gris del cel i de la ciutat.

Els geranis i les flors són pertot.

No hi ha bancs per seure enlloc.

Perquè plou bona part de l'any i no hi podrien seure?

Els semàfors s'estan més estona en àmbar que en verd.

Absència absoluta de cartells que indiquen els noms dels carrers.

(Sense explicació.)

Discreta presència de pluja estival.

(Només un xim-xim els dos primers dies.)

Cultura gratuïta: galeries i jardins.

(I el transport, si tens galtes, també.)

Ho hem preguntat per qui ens ho demanava: una Guinness, 5 €.

No. Encara no l'hem tastat. Tot arribarà, no patiu.

No hi ha cap rellotge que vagi a l'hora. Mai.

La gent camina tranquil·la. Sempre.

Les gavines ens fan molta por.

Ja n'hi ha prou d'hostel.

Demà estrenem casa.

Primera setmana.

Una abraçada.

I un petó.

Muà!