Espatinaga enrampada

Entre avui i dimarts que ve m'he d'acomiadar d'unes 30 persones. Tinc moltes ganes de tenir uns dies de desconnexió, de pausa. Tinc ganes de fer alguna cosa diferent que repetir la lliçó una i una altra vegada. Tot i que la gent és sorprenent, de vegades carrega haver-hi de tractar, relacionar-t'hi. Aconseguir un equilibri prou agradable per tothom no és senzill: n'hi ha que no ho entenen, que s'excedeixen, que es confonen. D'altres, en canvi, ajuden a fer més fàcil la docència. N'hi ha que s'hi esforcen molt i n'hi ha que passen de tot.

Hi ha els alumnes atrafegats, que sempre arriben tard o que marxen abans d'hora; els complidors, que cada dia fan els deures; els pesats, que no poden callar ni adonar-se per si mateixos que ho han de fer pel bé dels nervis de tothom; els motivats, que volen organitzar sopars i fer coses amb els companys a partir del segon minut; els discrets, que hi són però que no es nota; els que diuen que sí amb el cap i sembla que escolten força; els simpàtics, que fan bromes gracioses; els insuportables, que volen fer gràcia i no en tenen; els enyorats, que sempre diuen "en mi país..."; els que vénen de l'hort i que no en cacen ni una; els espaviladíssims, a qui envejo per ser capaços d'entendre les coses a la primera i de tenir tanta facilitat de llengua; els guapos, que són pocs però que de tant en tant apareixen; els fredolics, que no es treuen la jaqueta mai; els calurosos, que es queden gairebé despullats; els imbècils, que porten gorra dins a classe; les agraïdes, que a final de curs sempre tenen un detallet amb la profe.

De fet, no volia escriure tot això, avui. El que jo volia compartir aquí és el resultat d'una prova que els vaig passar ahir per avaluar què han après aquests darrers mesos (allò de lèxic i gramàtica, expressió escrita, comprensió oral, etc.). Ho comparteixo, em penso que us agradarà.

Escriu el nom de cada dibuix, deia l'enunciat de l'exercici de vocabulari.  

I després d'una bufada general, d'aquelles que volen dir, "Merda, això m'ho sabia però no me'n recordo!", els meus estimats i atrevits estudiants es van aventurar a contestar a la brava, seguint aquella recomanació tan funcional del "si sale, vale". I diguem que no va acabar de sortir, no...

Varietats de pastanaga, segons els meus hortolans: pasta negre, pastenague, pastanega, pastegana, espanaga, pestanga, passanaga, espatinaga.

Tipus d'endoll, segons els prometedors lampistes de classe: escarribet, conell, escafalat, chafeur.

Què hi farem! Suposo que no cada dia han de comprar pastanagues ni connectar aparells a l'endoll. I si ho han de fer, veig que tenen prou recursos per inventar-se aquestes paraules i totes les que els facin falta. Per allò devien inventar-se aquell eslògan de "Parla sense vergonya, parla en català!".

Bon cap de setmana, formoses i eixerits!