dimecres, 16 de febrer de 2011

Dit i fet


Ahir l'edició catalana del Periódico va publicar aquesta notícia: "Acaronar" aconsegueix el títol de paraula favorita en català

Aquest diari va proposar fa unes quantes setmanes un concurs per decidir quines eren les paraules que més agradaven a la gent, i d'entre moltes propostes, les que van passar a la final, a més de la guanyadora (massa melindrosa fins i tot per a mi!), van ser aquestes vint: independència, xiuxiuejar, pau, llibertat, papallona, estimar, mare, garoina, aixopluc, atzucac, enraonar, pessigolles, pampallugues, somiatruites, xerinola, moixaina, tarannà, seny i rauxa.

"Abraçada" també m'agrada
D'ençà que vaig començar a treballar fent correccions, traduccions i inacabables llistes de lèxic he tingut ocasió de descobrir moltes paraules que no sabia, algunes de ben curioses, altres vibrants i també d'ensopides. Com que els límits de la memòria no són infinits, n'acabo oblidant moltes (tot i que m'encantaria rentenir-les per ser una crack de l'Scrabble). La cosa és que, fa uns dies, una de les tasques que em van encomanar era la de classificar en transitius o intransitius uns quants centenars de verbs. I em vaig trobar llegint les definicions d'un parell de verbs ben quotidians: atipar-se i cagar. Sí, sí. Cagar. El que més em va agradar van ser els exemples que l'Enciclopèdia Catalana proposa per a cada verb:

ATIPAR
 v 1 tr Donar menjar (a algú) fins a satisfer-li plenament la gana. El restaurant no és cap cosa, però t'atipen.

CAGAR
v 1 1 intr Evacuar el ventre, fer de cos. No suporta cagar fora de casa.

Em van semblar tan representatius, tan il·lustratius! El restaurant no és cap cosa, però t'atipen, diu el primer exemple. En quantes ocasions ho hem pogut dir? I quina veritat més gran: ens encanta endrapar, amb quantitat, força fato per satisfer-nos, per saciar-ho tot. I el de cagar, podria ser més encertat? No! És clar que no ens agrada gens cagar fora de casa! És més, a casa meva hi ha algun cas documentat de persones que poden passar tota una setmana sense anar de ventre quan són fora de casa (com que aquest és un bloc respectuós  no es revelarà la identitat de les afectades, no patiu!).

Reprenent el que recollia al principi, trobo que amb el resultat de la tria de les paraules semifinalistes passa una mica el mateix: és una revelació nítida del caràcter d'aquí. Fixeu-vos-hi: la segona parauala és independència. Una voluntat, un dret, un reclam històric, fundat i pertinent. I la segona, xiuxiuejar. Parlar fluixet, sense fer gaire soroll, que no se senti, no fos cas que ens enxampin...

Després de tot això, m'agradaria molt saber si esteu d'acord amb l'elecció de la paraula guanyadora, segons aquest diari. Si us agraden o no les altres propostes i, sobretot, i per pura curiositat i ganes de fer-vos participar, quina és per a cadascú la paraula que més us agrada. Si no us sabeu decidir per una de sola (com em passa a mi) podeu posar-ne més, això rai! Afortunadament tenim paraules per donar i per vendre, i són totes gratis! Podeu escollir-la pel significat, per la musicalitat, per les lletres, pel que us inspira o per la ràbia que us fa. 

Començo, va: maduixa, abraonar, cel, safareig, talúries. 

                            Us hi engresqueu? 

                          Muà!


9 comentaris:

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

M'agrada "xerinola" però ja posats, per què no també "cabòries", com deia aquell?

Sara ha dit...

Per a mi, la paraula més bonica és "filosofia" perquè s'escapa lliscant entre les dents i perquè sempre la imagino escrita en caràcters grecs.

Molt boniques les fotos de la festa de la teva mare, però trobo que portes el cabell súper llarg i no fa tant que no ens veiem, no? Aii aiii, que haurem de fer una trobada propera!

Petonets!

núria ha dit...

A mi m'agrada "trigonometria" i "espaxurrat"... segur que se me'n van acudint més però de moment aposto per aquestes dues.

Pau ha dit...

Selenita, rabosa i catxap! Per no dir carxot, saviesa o pampalluga...

dolors ha dit...

I també: estel, plugim, suau, ... i moltes més...

Irene ha dit...

Que bé, quina col·lecció de paraules més guapa que tindrem! M'agraden totes les que heu dit, i n'hi ha que em sorprenen.

"Xerinola", tot un clàssic, Joan Carles. Sense la gresca davant, però, es troba una mica sola... "Trigonometria", Núria? No ho hauria dit mai! Sara, tens tota la raó: la "filosofia" s'escapa lliscant, es pot visualitzar i tot tal com ho has dit! Pau, un "catxap" és com un conill petit? I "selenita" és poètica com ella sola, i va vestida d'anyil. Xim, xim, xim: un "plugim"! Com el que farà avui quan aquest cel brut ja no pugui més d'estar empatxat d'aigua.

A veure si tenim més incorporacions de paraules màgiques:) Gràcies a totes i a tots per compartir-les!

The New Yorkers ha dit...

Jo em quedo amb la papallona!! Tot i que també m'apunto al guirigall i m'encanten les petxines i les carculles (com les de Sao Tomé!). Ah! I la tramuntana, que no falti!

Un petóoooooo!!!

Carles ha dit...

Jo en diré tres. Una per la sonoritat que té: terrabastall; una altra per la manera de formar-se: entotsolar-se, i la darrera, per la part que em toca: esglàput.

Irene ha dit...

Moooooltes gràcies, quantes paraules regalades! I aquestes últimes han arribat perfumades d'Empordà. Me les quedo totes, a veure si sé com fer-les servir... Deixo aquesta entrada un parell de dies més, per si hi ha algú més que s'hi anima.

Bona setmana i petons a dojo!