dijous, 2 de desembre de 2010

Plorar per una magdalena

A primer de carrera vaig fer una assignatura sobre història de les grans religions. Hi havia la part de les religions occidentals i la de les orientals. El professor de les occidentals era un gran teòleg, un senyor gran que havia dedicat la vida a l'estudi de la Bíblia i que manifestava una empatia més aviat escassa amb la clientela que tenia davant.

El que més vívidament recordo d'aquella assignatura és una anècdota que va atrevir-se a explicar un dia. Ens va dir que com que avui tots som uns ignorants pel que fa a religió (ell es referia sobretot a la cristiana, però vaja, ho podríem ben dir de tota la resta) comentava que en moltes ocasions, quan s'utilitza alguna expressió o refrany en què hi apareix algun element religiós, ja no sabem a què fa referència. Ens va dir que un matí, mentre esmorzava a la cafeteria, havia estat escoltant una conversa entre dos noies que tenia a la vora: l'una devia haver tingut algun disgust molt gros i l'altra mirava de consolar-la. L'amiga que oferia consol a la disgustada es veu que, amb tota la bona fe del món, va dir: "No et servirà de res plorar com una magdalena!". Diguem que per context i situació, la frase era perfectament vàlida. Llàstima del gest que la noia va fer per emfasistzar la sentència: amb la mà va fer com si suqués una magdalena a la llet.

Em sembla que aquell any aquell bon home va decidir jubilar-se.

A petició popular, deixo aquí una recepta fàcil i encertadíssima per preparar unes esponjoses, tendres i boníssimes magdalenes. Encara que no n'hàgiu fet mai, no patiu. Si seguiu totes les passes no podeu fallar de cap manera: jo que no sóc gaire de cuinar, a la primera em van quedar impecables. Ja veureu que no tardareu a repetir!

Ingredients

- Ous (2 de mitjans o 3 de petits)
- 175 grams de sucre
- 1/2 got de llet (sencera o semidesnatada)
- Un got i 1/2 d'oli (d'oliva suau o de girasol)
- 210 grams de farina
- Un sobre de llevat (o una miqueta menys)
- Un pessic de sal

Ingredients opcionals
- Ratlladura de llimona o taronja
- Bocinets de xocolata
- Bocinets de poma
- Canyella

Preparació

1. Batem els ous fins que estiguin escumosos i hi afegim el sucre. Jo ho faig a mà, però també es pot fer amb la batedora elèctrica.

2. Hi afegim la llet i l'oli (que anirem incorporant a poc a poc amb forma de rajolí).

3. A part, en un bol fondo, barregem la farina amb el llevat i la sal.

4. Incorporem la farina a la barreja de l'ou i el sucre. Anem removent, no ha de quedar cap grumoll. La pasta ha de ser molt cremosa, més aviat espessa que clara, però que regalima de la forquilla. Podeu tastar-la, ja comença a ser molt bona!

5. Si ens agrada, podem aromatitzar la pasta amb canyella, vainilla, ratlladura de taronja o llimona, bocinets de xocolata o poma. Hi ha moltes combinacions!

6. Aquest és el punt clau perquè quedin súperesponjoses: la pasta ha de reposar, com a mínim, una hora a la nevera. Les vegades que les he fet he deixat la pasta preparada el dia abans i les he deixat reposar tota la nit. L'espera val la pena!

Cocció
7. Escalfem el forn a 190º (després, quan hi poseu les magdalenes, abaixarem una mica la temperatura).
8. Repartim la pasta a les paperines, les omplirem unes tres quartes parts.
9. Ho posem al forn durant uns 12-15 minuts a 180º (o fins que veieu que ja tenen un color dauradet per sobre).

Presentació
No us hi mateu: volaran!

Recomanació
Podeu utilitzar les clàssiques paperines de magdalena, però atenció: si no hi poseu un mur de contenció us quedarà una magdalena gegant, perquè sobreeixiran i la pasta s'esbarriarà per tota la safata! El truc és posar-les a dins de flameres o bé fer-ho en motllos de silicona reutilitzables, que són més consistents i, a més, els podrem aprofitar moltes més vegades.


Bon profit!


Imatge: He posat aquesta perquè no tinc cap foto de les magdalenes que vaig ferjo : no vaig tenir temps!

4 comentaris:

dolors ha dit...

Si m'agafa la inspiració igual m'animo a fer-ne, perqué l'experiència de fer panellets va resultar satisfactòria (també van volar).
Ja t'explicaré els resultats de les madalenes.
Un petonet.

Tieta.

Sara ha dit...

Ai, que ens tornarem unes cuineres professionals!
Bueno, jo encara no ho sé, quan provi de fer la quiche de l'Èlia ja en parlarem! Però com a mínim, gràcia em fa fer-la...

Que passis molt bon pont tu també, reina!

The New Yorkers ha dit...

Ai senyor! Si fins i tot per explicar una "simple" recepta de madalenes tens gràcia!

Molt bon pont, salamera!!!

Irene ha dit...

Molt bé, així m'agrada, amb atreviment, tieta! Les has provat de fer, ja? No hi posis tant sucre si vols, que si no el Joan no en podrà menjar gaires...

He llegit que has provat de fer la quiche de l'Èlia, Sara. La qüestió és anar-ho provant i un dia o altre sortirà tan bé i bo com el que ens va fer l'altre dia!

I avui... sant-tornem-hi, però per poquet, que aquesta setmana és curta curtaaa! Visca!

Muàs, petons per a totes!