dijous, 25 de novembre de 2010

La divina comèdia

Nel mezzo del cammin di nostra vita
mi ritrovai per una selva oscura,
ché la diritta via era smarrita.

Agost de 2009: Comença una nova manera de viure. Lloguem casa nostra en una bonica avinguda de Barcelona. Estem molt contents i il·lusionats.

Novembre de 2009: Sol·licitem l'ajut per a la Renda Bàsica d’Emancipament a l’Oficina d’Habitatge de l’Eixample de Barcelona. Tenim eperança.

Gener de 2010: Rebem una carta d’Adigsa notificant que la sol·licitud ha estat acceptada. Pensem: "caram, va prou bé tot això!" (Ai, santa innocència...)

INFERNO

Abril de 2010: No hem rebut cap nova notificació des de la comunicació del gener. Ens adrecem a l’Oficina d’Habitatge de l’Eixample de Barcelona i allà comproven el nostre expedient. Ens diuen que tenim una incidència amb l’Agència Tributària i que hem d’anar a alguna de les seves oficines per resoldre-ho. Ens preocupem.

Maig de 2010: Consultem en una oficina de l’Agència Tributària estatal quina és la incidència. Després de revisar-ho, constaten que no n’hi ha cap i que no saben què pot ser. Ens diuen que potser es tracta de l’Agència Tributària catalana, i que hi anem a veure si allà ens poden dir què és. D'acord. Allà ens diuen que cal que sol·licitem un Certificat positiu d’estar al corrent de deutes tributaris, és a dir, un certificat que garanteixi que no som morosos i que tot està al corrent. Comencem a tenir la mosca al nas.

Finals de maig de 2010: Uns dies després l'anem a recollir i enviem el coi de paper directament al Ministerio de Vivienda de Madrid, per correu certificat. Ens anem emprenyant i desanimant a parts iguals.

Juny de 2010: Rebem una carta del Ministerio de Vivienda que informa, una altra vegada, de la incidència amb l’Agència Tributària. De què van? Diu que cal resoldre-la per poder percebre l’ajuda. Explícitament demana que ens adrecem a l’Agència Tributària per resoldre-ho. Com? La cançó que ens acompanya aquests dies és "Què (cony) volen aquesta gent?".

1 de juliol de 2010: Ens presentem per segon cop a l’Agència Tributària i allí constaten, un cop més, que no hi ha cap deute pendent. Ens diuen que aquest ajut és del Ministerio de Vivienda i que l’Agència Tributària no hi té res a veure. Com a darrera solució, ens demanen que omplim el formulari 010 per obtenir un certificat d’estar al corrent de deutes una altra vegada, aquest cop de l'estatal).

2 de juliol de 2010: Sol·licitem aquest darrer certificat per enviar-lo al Ministerio de Vivienda sense saber, de cap de les maneres, què més podem fer per demostrar que no hi ha cap incidència per solucionar amb l’Agència Tributària o, si és que existís (cosa que no ens ha sabut dir ningú fins ara) quina és per poder-la solucionar. L'enfadament dóna pas a la desesperació total.


PURGATORIO

Mitjans de juliol de 2010: Recorrem a un amic gestor, no sabem cap on anar sense ajuda professional. Després de fer tot d'indagacions, descobreix que hi ha un pagament pendent de la declaració de renda del 2008! De veritat que era tan difícil, veure això? Si volem rebre l'ajuda, hem de pagar la quantitat de 300€. Ens sentim completament enganyats i decebuts. Però paguem.

Setembre de 2010: Revisem per internet l'estat de la nostra sol·licitud i... Oh! ACCEPTADA i sense cap incidència! Truquem per saber quan començarem a rebre els imports endarrerits. Compten que cap a l'octubre, després del pont del Pilar. Recuperem l'esperança i pensem que, finalment, potser serà possible obtenir l'ajut.

Octubre de 2001: De les mensualitats endarrerides no n'hem sentit a dir ni gall ni gallina. A què esperen, què passa ara? Torna la desconfiaça i l'avorriment total.


PARADISO

20 d'octubre de 2010 (Santa Irene): Finalment el Ministerio de Vivienda ordena el pagament dels imports pendents.

8 de novembre de 2010 (el meu aniversari!): Fan l'ingrés de les mensualitats endarrerides.

24 de novembre de 2010 (l'aniversari del Carles!): Finalment, ens n'assabentem. Ens sentim guanyadors, victoriosos, triomfals! La primera cosa que hem dit és que aquest divendres anirem a sopar a un bon restaurant!



* Les il·lustracions que acompanyen el text són de l'edició de La Divina Comèdia il·lustrada per Miquel Barceló (Ed. Cercle de Lectors, 2002).

7 comentaris:

Sara ha dit...

Per què ets tan brutalment genial??? D'una història de paperassa n'has fet un text magnífic! Enhorabona per l'ajuda, nois! Jo ahir vaig decidir barallar-me amb la companyia de llum, que va decidir sense avisar-nos ni res que tallaria la llum des de quarts de nou del matí (just que aquí la senyoreta s'estava intentant domesticar una mica els cabells) fins a les dues per unes obres de manteniment! Quins collons! Tant costa comunicar-ho a la gent perquè no hagi de trobar-me anant a la feina com Mufasa acabat de sortir del riu!?

En fi, disfruteu del restaurant que la Santa Paciència s'ho mereix!

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Hola Irene, és penós que la maleïda "burrocràcia" ens faci anar d'un purgatori al següent, per un tema que avui dia, al segle XXI, es podria resoldre consultant una base de dades. Potser sí que té raó en Rossell (no el Sandro del Barça) quan afirma que sobre no sé quants milers de funcionaris i que cal aprimar l'administració.
De totes formes, felicitats per deixar enrere l'infern.
Potser si heu cobrat és un senyal que Espanya no va tan malament com sembla, que encara hi ha diners a la caixa.

The New Yorkers ha dit...

Me n'alegro molt que per fi hagueu cobrat l'ajut!!!!! Jo no puc dir el mateix......
Vaig rebre la resolució positiva el mes de febrer passat i encara no he vist un duro. El meu problema però, no és amb l'agència tributària sinó amb la Caixa Catalunya. Resulta que no els sembla vàlid el meu número de resolució i ho estan consultant amb les oficines centrals des del passat mes de maig. Ja gairebé he perdut l'esperança.... i si he d'esperar que em pagui pel meu aniversari...

Però almenys vosaltres heu cobrat!!

Molt petonets, gaudiu del sopar i bon cap de setmana!!!

Pd. Estic completament d'acord amb la Sara: la idea de la Divina Comèdia és genial!

dolors ha dit...

Que bé que finalment hagin baixat del ruc els de l'Administració. Diu que val més tard que mai no?, i ara, ... a disfrutar-ho.
Molts petonets i fins aviat.

Anònim ha dit...

Jajja.... ara em toca a mi doncs!!!... de cap a l'administració també.
A veure si em fan ballar tant al seu so també o no... bé de fet, la gaferuda de les dos sempre has estat tu!! !

petons, ja t'aniré comunicant!

petons!

nuriolo

Irene ha dit...

Moltes gràcies a tothom per les felicitacions! La veritat és que ens ha fet molta il·lusió després de tot el que ens han fet sirgar...

Èlia, Núria: carregueu-vos de paciència, i que la sort us acompanyi! Si necessiteu res (ànims en moment de desesperació, per exemple), sabeu que sóc aquí!

Sara, per cert, què/qui és el Mufasa? Espero que us tornés aviat la llum a casa!

Joan Carles, després de tots aquests mesos hem constatat que caldria fer una revisió dràstica de l'efectivitat i competència de segons quin funcionariat. Vergonyós i lamentable (tot i que no han de pagar justos per pecadors, perquè també n'hi ha que ens han ajudat i tractat bé).

Gràcies, tieta! Fins aviat i petonets per vosaltres també!

The New Yorkers ha dit...

Mufassa és el pare d'en Simba a el Rei León......No em puc creure que no hagis vist la peli!

Super petonets!!!