dijous, 30 de setembre de 2010

El timbre vermell

Un ós amb careta de camioner puja a l'entresòl tercera.

Agafo l'ascensor i un senyor carregat amb la bugada neta puja amb mi fins al terrat. Fa mesos el vent li va robar unes estovalles negres. Assumeix el risc que alguna cosa semblant li torni a passar, perquè encara hi va.

Baixant, una senyora amb cap de lloro no para de xerrar. Ella, quan té son, diu que "passa figues" (potser les va comptant com si fossin corderets). Explica (vomita) que té una germana no sé on, i que li ha passat això, i que la vida allò altre. No pot parar, el breu trajecte és un xàfec de xerrameca.

De l'entresòl tercera en baixa una princesa morena amb els talons de les sabates fets malbé. Em saluda i no somriu.

M’agraden les galeries que veig pels carrers, els colors dels vidres i la sentor del sol dins d'una capseta suspesa quan a fora no n’hi ha per tothom. Avui em fa plorar, i no entenc per què, la cançó «Roma», dels Manel.

Mai ningú no agafa l'ascensor per pujar a l'entresòl tercera. El timbre d'aquest pis és com una berruga lluenta que es va esborrant i algú sempre s'encarrega de refer amb pintaungles vermell.

L’entresòl tercera és un niu de dones desfetes que acullen a estones animals de carrer.

6 comentaris:

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Però Irene, on redimonis vius?

Anònim ha dit...

Tata patata, cul de mixó!
Em fa gràcia la manera que escrius, ets com l'Amelie...
T'estimo.

núria

Sara ha dit...

M'encanta, Irene!
Qualsevol diria que vius al bell mig de la ciutat!

Irene ha dit...

Quina gràcia! :)

Aquesta entrada l'he fet per celebrar que fa cosa d'un any vam venir a viure al pis on som ara. Sempre havíem tingut algunes sospites sobre l'entresòl, però fa uns dies vam confirmar que és una casa de barrets. Com que em va xocar bastant, vaig voler escriure una mica sobre els veïns com si aquest edifici fos un animalari.

Gràcies per espiar, Nuriolo. I molt bona cursa per Mollerussa, Joan Carles!

Sara ha dit...

Irene, hem escrit a la vegada!!!

:D

Irene ha dit...

Ja ho he vist, titi! Acababa de d'escriure el comentari i em trobo el teu! Quines coses té, això! M'alegra que vagis passant per aquí i em diguis cosetes. Que tinguis una molt bona setmana, ratolina :) Un petó i fins molt aviat!