Reconstruir

Força per ganes, una mica per avorriment, un bastant per massa diumenges desganats.

Els que el vau veure nèixer ja sabeu que aquest bloc es va inaugurar per celebrar i noticiar l'aventura dublinesa de l'estiu del 2008. Des de llavors aquest raconet havia quedat inactiu i abandonat. Utilitzo "abandonat" tot i que la idea de l'abandó és de les que em resulta més insuportable. No m'enredo ara, que ja hi haurà temps per fer-ho bé quan calgui o en tingui ganes.

No sabria dir exactament quin és el revulsiu que, finalment, m'ha empès a decidir que sí, que puc recuperar aquest espai (encara no tinc el permís de la Nàdia per fer-hi reformes, teníem la propietat a mitges i val més aclarir bé aquests assumptes). Els del principi deuen ser els principals --de motius--, però també hi podria afegir la voluntat de plantar en algun lloc algunes coses que em pertanyin, sentides, viscudes o pensades i deixar-les a disposició de qui hi vulgui treure el nas. Em sorprenc escrivint aquesta última frase, però estalviar-me de dir-ho seria començar sense honestedat i, tant per tant, val més començar amb bon peu.

Diria que aquesta entrada és per creure'm que hi estic decidida (totes les decisions em pesen tant!) i que ho tiro endavant.

A (re)veure, doncs.