dilluns, 24 de maig de 2010

No n'hi ha hagut prou (LOST)

Per qui passi per aquí: compte, que aquesta entrada va de la sèrie LOST i se'n diuen coses de l'últim capítol (no vul aixafar els últims capítols a ningú!). Fet l'avís, em toca confessar: sí, avui m'he aixecat a les 06.30 per veure l'emissió de l'últim capítol de la sèrie. N'hi ha que ho fan per veure la Fórmula 1 i d'altres es gasten disbarats en entrades de futbol. Ras i curt: tothom pot invertir el seu temps d'oci com li plagui però sense empudegar els altres, si us plau.

I aprofito aquest espai (després d'aquest paràgraf aniré al rovell del tema) per denunciar que aquests darrers mesos he sentit més que mai la insuportable omnipresència del futbol, cosa que m'ha arribat a molestar força. Segurament és perquè m'agrada la sèrie (i a qui no li agradi pot estar completament en desacord amb mi, és clar), però no tinc la mateixa sensació amb el fenòmen LOST: si algú no sap de què va, no se'n parla més i s'enceta una altra conversa. El futbol, en canvi, ho empastifa tot.

Avanço, va. Avui tot en va ple: l'emissió que ha fet Cuatro ha tingut algunes errades amb la sincronització dels subtítols, tot i que el més greu ha estat una retallada de sis minuts. En fi, ara ja està. Però també s'ha de dir que això de no emetre publicitat entre la primera i la segona part del capítol ha estat molt bé. De fet, això sumat a la retallada d'aquests pocs minuts ha fet que el capítol final de la sèrie hagi arribat al punt final aquí abans que als EUA!

Ho vull dir: he vist la sèrie amb deliri. Les tres primeres temporades són terriblement addictives. La descoberta de la vida de cada personatge, les reaccions que tenen en situacions límit, el valor de l'ajuda, el naixement d'amistats i, és clar, els foscos misteris que amaga l'illa fan que sigui el moment en què sembla que tot té una raó de ser, poderosíssima, inimaginable encara. La quarta temporada és la més crua, esfereïdora, bèl·lica, armada i curta. La cinquena ens acosta descaradament a la ciència-ficció amb els salts temporals i els flash-forwards i la sisena, que havia de ser un celebrat desenllaç, ha estat la més fantasiosa i descordada de totes.

Una de les coses que més ha valgut la pena és que el desenvolupament de la sèrie exigeix l'atenció total de l'espectador, cosa que empeny a continuar tant sí com no. Diguem-ne que la sèrie ha tractat els seguidors com a personetes capaces de pensar i no només d'empassar-se tot allò que vagi venint. De fet, la crítica a algunes trames sospitosament embolicades o que no venien a tomb han estat una constant en l'actitud dels qui ho hem anat seguint.

Em quedo amb aquestes escenes memorables: la presentació de Desmond, l'home de l'escotilla (és correcte en català, no patiu si ho heu de dir), la bondat de Hurley quan reparteix el menjar a tot el campament, l'emoció de la baixada dels nois per la vall amb una rovellada furgoneta de la iniciativa Dharma, el maquiavelisme de Ben Linus, l'esfereïdora mort de la seva "filla" i el genial desordre de les investigacions de Daniel Faraday.

Tinc moltes preguntes que potser algú em pot ajudar a aclarir una mica. Quatre ulls (i sis i vuit i dotze...) hi veuen més que no pas dos. Ho apunto en una llista:

- Com és que no hi havia tots els estrellats a la reunió final? Hi he trobat a faltar el Michael, el Walter, l'Ana Lucia i mr. Eko, per exemple. No són tan rellevants com la Shannon i son germà, o la Libby?
- No se'n sap res més, de l'enorme estàtua de l'illa que tant ens va inquietar quan la vam descobrir?
- Què cony és la seqüència de números que s'ha anat repetint i repetint i repetint?
- Per què en Miles ha aguantat fins al final?
- I el Charles Widmore, què? Finat de mala manera, no se n'ha dit ni gall ni gallina.
- Com és que no ens han explicat absolutament res de la vida de la Iliana?
- Què volien representar la colla del temple apareguda al principi de la sisena temporada?
- Per què es podia moure l'illa? Què és exactament la llum?
- No pot ser que el Jack ho hagi somiat tot, no?

Aquesta matinada hi ha hagut molts petons però poques explicacions. I que consti que els petons m'entusiasmen, però avui no n'hi havia prou.

Tot i que ja ho he vist utilitzat per algun altre blocaire, acabaré amb aquesta frase presa de la colla dels Amics de les Arts: "Quan la gent mira Perdidos ja no pot pensar en res més". Una cosa o altra trobarem per fer, espero.

7 comentaris:

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Doncs què vols que et digui ... de la mateixa forma que el futbol ho empastifa tot, tampoc entenc aquesta dèria o devoció per determinades sèries, més enllà de si són bones i dolentes. I menys encara tot el rebombori que s'ha fet amb el darrer capítol de "Lost". Segur que no ve d'un dia i s'hagués pogut veure millor uns quants dies més endavant.

Cuatro crec que la pifiada volent ser pionera en aquest assumpte i molts espectadors ho han pagat. Vaja, per res del món m'aixeco jo a la matinada per veure la tele. El dormir és sagrat!

Salutacions

Anònim ha dit...

"Aquesta matinada hi ha hagut molts petons però poques explicacions. I que consti que els petons m'entusiasmen, però avui no n'hi havia prou"

No es pot resumir millor. Quina llàstima. Les espectatives creades eren tan grans que la caiguda ha sigut de les que costarà d'oblidar.

Ja en parlarem perquè tinc més preguntes...

Petonets!

Èlia

Sara ha dit...

Uf nenes, quina por em fa el moment que quedem i comenceu a parlar de la sèrie... tindreu compasió de mi!?
Tinc moltes ganes de veure-us, que nosaltres sí que estem perdudes!

Petons!

Anònim ha dit...

No et preocupis, Sara! No et farem una "putada" com aquesta... Ja ens ho parlarem per mail o ... quan tu vagis al lavabo! Je,je!

Tens unes amigues que són unes frikis!

È

Sara ha dit...

I jo proposo, què tal teniu el divendres per fer un dinaret com l'altra vegada o algun dia del cap de setmana?

Prometo anar sovint al lavabo perquè pogueu desfogar-vos amb Lost!

;-)

Irene ha dit...

Ei!
Vaig per ordre:
Joan Carles, sí, potser també se'n fa un gra massa de tot plegat però tot i així penso que els seguidors de les sèries podem viure sense molestar els altres amb clàxons pels carrers durant tota la nit, per exemple. D'altra banda, l'explosió mediàtica de LOST durarà, com a molt, una setmana; en canvi, del futbol (que era el que posava per comparar) en sentim a parlar cada sant dia (encara que s'hagi acabat la lliga!). Em vaig aixecar tan aviat perquè dilluns a BCN era festiu i podia tornar a anar a dormir quan s'acabés!
Gràcies per passar per aquí i comentar, eh! Fins aviat!

Nenes, per mi genial! Podem quedar aquest divendres, a mi em va bé. Ho concretem per e-mail? No t'amoïnis, Sara, que suposo que podrem contenir-nos :P Petonassos a cabassos, boniques!

Pau ha dit...

Bufff! Doncs jo he acabat de Lost fins al capdamunt, i això que no n'he vist ni un sol capítol! Només per les barruntades que he viscut al meu voltant, ja m'han passat les ganes de veure-la. Em sap greu! :P