... fa el ridícul però s'ho passa molt bé.
Quan vaig fer els 25 em vaig dir: "has de fer coses per recordar".
I ahir em vaig deixar portar, voluntàriament i amb moltes ganes, al karaoke.
Sí, sí.
 |
El lloc era prometedor: l'ALMODO Bar. No hi havia ningú més a la sala, per tant, la desinhibició va arribar més aviat del que ens podíem pensar. No ens vam estar de res i el repertori que vam triar és del tot indigne, tal com ha de ser: clàssics inevitables com Un beso y una flor o Eva María se fue, èxits del rock català dels 90 amb Jo vull ser rei i, per fer el ridícul d'una manera oberta i conscient, ens vam atrevir amb la gloriosa My heart will go on. No sé què em feia patir més: si no tenir veu avui (crec que ens tancaven els micros i cantàvem cridant), el maltractament a l'anglès (i a l'oïda del cambrer que aguantava com podia aquell concert privat que li oferíem) o haver-me d'aixecar, indefectiblement, aquest matí per treballar.
Res de tot això va impedir esgargamellar-me amb una lluïda Una rosa es una rosa, remenar-me salerosament amb el Sharandonga i acompanyar tan bé com vaig saber un insuperable Bailar pegados, patètic ball inclòs.
Les meves consumicions: un suc de prèssec i una aigua. I vaig xal·lar com una criatura.
No, afortunadament, no hi ha fotos de l'esdeveniment.
La reflexió ve ara: quins criteris ètics i estètics se segueixen per fer els vídeos de les lletres de les cançons? Hi ha algun reglament intern desconegut i immutable que prohibeixi fer-los menys horrorosos?
Gràcies a la best correcting peopple per aquesta nit!
Mai jart wil gou on!
Molt bon cap de setmana a tothom!
6 comentaris:
jajaja.... ahir el Ferran va aparèixer amb dos micros i un karaoke a casa per cantar a casa quan fem soparets. Més "a lo cutre" no podem anar!!
petons!
Després dius que perds a l'Scrabble i que no et lliga la maionesa... segur que és un càstig diví! ;)
Ja, ja, ,ja, ja!!! Com m'hauria agradat veure't per un foradet!!!
A veure si menjem una mica més perqué en aquesta foto del terrat, sembla que hi ha tres llençols, i no una Irene i dos llençols.
petonets.
Sabia que us agradaria, canalla. Quan vulgueu estic disposada a repetir: tot és posar-s'hi!
Tatot: no s'ha de subestimar el poder del cutrisme! És més divertit que les pijades del singStar...
Pau, el càstig diví és el que rep tothom que em senti cantar!... I al pròxim Scrabble no hi faltaràs!
È: no em fa res que em vegis tu, però si ho fes el teu home ja mai més podria recuperar la poca i mica credibilitat que li mereixo. ;)
Tieta: estigues tranquil·la! Mira, els meus menús d'avui: cereals amb llet per esmorzar, a mig matí un te, galetes i plàtan; per dinar trinxat de col, patata, bròquil i bacó; galetes Príncipe per berenar i una sopa calentona i una llesca de bimbo amb pernil dolç per sopar. Menjo com sempre, i estic així des de fa molt! Estic bé! Muà!
Jo canviaria, els "ridícul" i "patètic" per "glamurós".
Una abraçada!!!
PD El motiu, que si veus els vídeos tan ridículs tu no t'hi sentis! Tu ets més glamurosa que qualsevol que surt al vídeo, per tant, mantens (o creus mantenir) la dignitat!
Publica un comentari a l'entrada