[amb permís de Roger Mas]
Tanco els ulls
i tot de sols orbiten al meu voltant
se'm sumen voluntats
i una bala de vida
m'estova, violenta, l'edat.
Cuques de llum
m'enrampen els dies
i crido, nova i valenta,
cap a la immensitat.
Obro els ulls
i llampega el mareig de la indecisió
el temps es rovella
i una closca va creixent
inevitable, dura i transparent.
D'on ha de bufar el vent fèrtil que m'ensopegarà la pell?
[Foto: guarnit de la plaça Rovira i Trias de la Vila de Gràcia, agost de 2010]
3 comentaris:
Què tal per Gràcia, titi?? Aquest any no he baixat gens gens a les festes... m'he perdut algun carrer ultrabonic?
Una abraçadota!
I ara ja van les de Sants! ^^
Sara, bonica! He anat a Gràcia 3 vegades aquest any! Em meravellen els guarnits, m'agrada molt encantar-me mirant quins materials han utilitzat per crear formes i colors, n'hi ha que són molt curiosos i innovadors! Per a mi, el millor de tots aquest any era la plaça Rovira, que si de dia era bonica, de nit era bonica i màgica! Era un jardí de somnis, ple de llums, contrastos i fantasia. Si no ho has pogut veure, hi ha un àlbum amb els carrers decorats d'aquest any: http://www.festamajordegracia.cat/carrers Com et proven els últims dies de vacancetes?
Pau, esperem la invitació, doncs...
Publica un comentari a l'entrada