dissabte, 7 d’agost de 2010

Bestiari il·lustrat

Avui una mica d'entreteniment animal.

No he tingut mai gaire tracte directe amb el regne animal, sobretot amb el no domesticat, però sí que m'agrada molt encantar-me amb els reportatges que fan sobre bestioles llunyanes, estranyes, curioses, exòtiques.

L'ocell lira és el cosí segon (i lleig) del paó real. Té una cua molt menys vistosa (cromàticament parlant) però també curiosa: té forma de lira, i d'aquí ve el nom de la bestiola. Utilitza les plomes de la cua per festejar la femella, les belluga i fa que balla. Ara bé, la seva arma de seducció més imponent no és pas aquesta cua, sinó una increïble i perfeccionada tècnica d'imitació de sons: l'ocell lira és capaç d'imitar el cant de 20 ocells diferents (que, pobres bèsties, se senten confoses pels sons que l'ocell lira emet i no entenen com un exemplar de la seva espècie ha pogut mutar en un animalot gros que manté el seu mateix cant). Però el més rellevant i curiós del cas és que, a més d'imitar sons d'animals, l'ocell lira es dedica també a reproduir tot de sons del seu entorn, tant si són produïts per persones com per màquines!

No us dic res més perquè us sorprengui tant com a mi. Us deixo el vídeo (és de la BBC, un reportatge del senyor David Attenborough, que fa anys que s'hi dedica).



Idò?
Quants sons no animals heu pogut distingir?
Increïble, eh?

I encara un altre vídeo (estic provant les possibilitats del bloc, ja ho veieu...).

Sempre s'ha dit que els gats van a la seva, que són ferèstecs i no només amb les persones, sinó també entre ells mateixos. Depèn de quins, és clar, però podríem dir que els de carrer (que és el cas que ens ocupa) s'han guanyat a pols aquesta fama. El vídeo que poso ara és per fer caure aquesta idea, per veure com n'és de sàvia la naturalesa i de com els instints animals es manten intactes després de tants anys d'evolució.

Avís: aquest vídeo pot ferir la sensibilitat de segons qui. Però val la pena.




Bon acabament de setmana!

2 comentaris:

The New Yorkers ha dit...

El video de l'ocell lira no carrega i no l'he pogut veure però he flipat amb el gat! Sembla impossible, oi? I encara m'ha impactat més el del gos de la carretera. M'ha fet molta pena...

I d'on ho has tret tot això? És material que fas servir a classe o ho has vist a la 2 abans d'adormir-te fent la migdiada? Je,je!!

Que vagi molt bé la sortida per les festes de Gràcia! Aquest grup és el del taller de Castellers? Si és així s'integraran ràpidament!

Moltes petonets de la pometa!!!

Irene ha dit...

No l'has pogut veure? Ostres, doncs jo clico a sobre i em funciona bé... Quan torneu ho podeu tornar a provar, val la pena! Tot això no ho faig servir per les classes, prou feina tenim a aprendre els números i els colors! Saps allò que vas remenant, trobant, per aquí, per allà... I mira, ho he volgut compartir. La sortida per les festes va estar una mica passada per aigua, però tot i així, diria que als impuntuals dels meus alumnes (no com vosaltres!) els va agradar força. No és el mateix grup que els dels castellers, però també en vam veure! S'han d'espavilar, que són uns encantats de la vida!

Una abraçada grossa!