dimecres, 23 de juliol del 2008

First week in Dublin


Esclats de primavera entre el gris del cel i de la ciutat.
Els geranis i les flors són pertot.
No hi ha bancs per seure enlloc.
Perquè plou bona part de l'any i no hi podrien seure?
Els semàfors s'estan més estona en àmbar que en verd.
Absència absoluta de cartells que indiquen els noms dels carrers.
(Sense explicació.)
Discreta presència de pluja estival.
(Només un xim-xim els dos primers dies.)
Cultura gratuïta: galeries i jardins.
(I el transport, si tens galtes, també.)
Ho hem preguntat per qui ens ho demanava: una Guinness, 5 €.
No. Encara no l'hem tastat. Tot arribarà, no patiu.
No hi ha cap rellotge que vagi a l'hora. Mai.
La gent camina tranquil·la. Sempre.
Les gavines ens fan molta por.
Ja n'hi ha prou d'hostel.
Demà estrenem casa.
Primera setmana.
Una abraçada.
I un petó.
Muà!




13 comentaris:

Pau ha dit...

Ja ho diuen, que a Dublín tots els rellotges van una hora avançats. Són l'hòstia en bicicleta, aquests irlandesos...

Take care, have fun i tutti quanti, mes petites! (heu vist que poliglot que sóc?!).

Petons!

Anònim ha dit...

oh, ja teniu casa! qué bé, no!? I com anem de feina o de cursets per aprendre anglès? Aquí estem esperant amb moltes ganes les vacances.. fa calor i cada dia es fa més difícil llevar-se per venir a treballar.

moltes abraçades!

5 euros la Guiness.. ves per on que me l'esperava més cara, allà! aquí et poden clavar perfectament això en qualsevol pub irlandès.

Irene ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Irene ha dit...

Pau, et faries creus de quantes coses intel·ligents hem vist per aquí. Vénen les bosses de patates chips (de flavours variats) envasades en sis bosses petites diferents, perquè no es destorrin. I més coses que, com que ara és tard i vol ploure, no recordo. Però ja ens vindran, ja... (no he tornat a tenir el singlot, si no, t'hauria hagut de fer venir).

Sara, hem batejat la caseta com la "yellow door house". És molt bonica, però el matalàs de la nostra habitació ens destrossarà l'esquena. Ànims, que les vacances ja s'acosten, i segur que us ho passeu de primera per Menorca. Te les mereixes molt, curranta!

Per cert, ahir vaig fer dos glops de Guinness. Quina amargor, senyor! Sort que una muffin ho va arreglar de seguida...

Una abraçada, ratolina*

Irene

Pau ha dit...

POPESPONCAAAA POPESPONCAAAA!! BEBIIIIIBEBIIIIIII!!!!

Gran foto! ^_^

Això de la casa... felicitats! I res de catalans, eh. A practicar el gaèlic!

En cas de singlot, consulteu el farmacèutic o feu una trucada per l'skype i intentarem:

1) fer un susto amb delay telefònic (difícil)

2) fer una abraçada pel cable telefònic (encara pitjor)

Ja hi pensaré...

Sergi ha dit...

M'encanta veure que us ho passeu tan bé, em transmeteu alegria a traves de l'ordinador, aprofiteu el moment, escolteu consels insensats, i allibereu les vostres animes amb una bona guiness de barril (Proveu-la ja!!!)
Esteu i sou ara mateix el miracle lo altre son cops de sort...

Sergi ha dit...

M'oblidava de dir un parell de coses:

- Pensant en el mon i la nostra Pacha-Mama no em sembla molt inteligent lo de les boses de patates, DIGUEM NO ALS ENVASOS MULTIPLES!!! La terra ens ho agrairà...

- Humil observació: Irene estas guapissima a les fotos!

Anònim ha dit...

què graaan la foto amb la samarreta de bob esponja!!!

i és cert Irene, estàs guapíssima!
:)

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Bé, no està pas malament fer pagar 5 euros per una Guiness, tenint en compte que és una cervessa de qualitat. Em pensava que seria més cara. Si aneu per les Rambles de BCN ja us ho faran pagar per qualsevol cervesseta. Ara, això que encara no l'hàgiu tastada ... és un CRIM!!! Gairebé el primer que fa la gent en arribar a Dublin, abans fins i tot de buscar allotjament i resoldre altres qüestions "logístiques", és anar a un típic pub irlandès i degustar-ne una.

Per cert, una curiositat: es parla molt el gaèlic per aquestes terres?

Apali, que us vagi bé i seguiré regularment el vostre blog.

Anònim ha dit...

Bichot!! Que ja xapurreges millor?! "Tap water", "Tap water"! Quina enveja de blog... És per això que encara no havia deixat cap comentari. Pensava: "Ara miraràs el blog de la Irene i li diràs alguna coseta". Però un cop veia les fotos (xulíssimes)i llegia que t'ho estaves passant tan i tan bé, canviava d'opinió... És que jo ja estic farta de treballar. Tinc calor. Vull anar a Roses i perdre vista l'asfalt que em crema els peus tot i anar calçada amb les sandalies! Res, que és broma!! Que ja saps que se m'enfosquiex l'humor...! Me n'alegro molt que estigueu tan bé!! Que ja tingueu caseta i que gaudiu de l'experiència!! Jo demà passat començo vacances!! Una abraçada molt forta i records a la senyora de les mamelles grosses!!!
Muaaaaaaaaaaaaaaaaa!!

Anònim ha dit...

óc una inútil. M'he fet un embolic a l'hora de penjar el comentari. No sóc anònima. Sóc una ratolina. Crec que ja ho havíeu descobert... petó!

Anònim ha dit...

Ay!!

Se me olvidó decirte antes de irte que vieses "Once", una peli que pasa en Dublín. ¿La has visto? Si es que no, te la dejo cuando vuelvas. ;)

Me ha encantado la frase de antes de desconectarte: "haz que no se ponga el sol".

Besitos!

(T'he d'explicar què tal amb la Kim. Ja li vaig contestar a la Jana. ;) )

Anònim ha dit...

ep, bones.
doncs com que em vau fer l'honor d'informar-me de l'espai, us el miro. i fa dies que no hi ha coses.
cois, òsties, aviam si l'ompliu de vidasymilagros!
no re, vagi-us la mar de bé!
ale-hop!


xavi