divendres, 18 de juliol de 2008

Miracles

Quan la Irene em va ensenyar el nom d'aquest blog em va fer molta gràcia, però vaig haver de preguntar el motiu. Em va dir que ens passarien miracles, i jo no m'ho vaig creure del tot. També va dir que jo ho dic, això de vida i milagros. I bé, la Irene tenia raó, i el segon dia ja en vam tenir dos, de miracles.

El primer: el conductor d'autobús (normalment són bordes) es va aixecar expressament per venir-nos a dir si li havíem dit que havíem de baixar en aquella parada. Va parar l'autobús per nosaltres i ens va venir a avisar, per salvar-nos, perquè no arribéssim fins no se sap on, perquè poguéssim trobar la que potser serà la nostra casa a Dublin.

El segon (potser és petit, però ahir també ho vam considerar miracle): als autobusos només es pot pagar amb monedes. Cada viatge són 1,5 €. La Irene no en portava. I jo portava exactament 6 € (per als 4 viatges que vam haver de fer).

Avui també n'han passat, que és que la Irene ha trobat uns pantalons perfectes que buscava de fa molt de temps (tenen una història al darrere, evidentment), i que jo he trobat una jaqueta perfecta.

Photos coming soon.

4 comentaris:

àurea ha dit...

Bien! Ja tens jaqueta!


I això dels autobuseros... sempre és troba gent amable pel món... No són els que hi predominen, però algun hi ha d'haver!

Molts petonets

PD: Em segueixo plantejant això del viatget a Dublín pel teu cumpleanys... :p Que tinc ganes de sortir d'aquí uns quants dies...

PD2: Ja teniu casa?! Heu vist cosetes?

Sara ha dit...

Hola nenes! Així que ja busqueu caseta? I us en sortiu? Molts ànims i aneu penjant fotos que fa molta gràcia veure com us moveu per allà!


A Joan Carles: no podria pas fer l'assignatura, més que res perquè ja la vaig fer! Amb la Irene i certament que ens ho passavem bé.. llàstima que, com tu dius, fos a les 3 de la tarda amb la calor que feia! però, és clar, jo visc a Sant Cugat i el meu poble no és tan interessant (ni de bon tros!) com Fondarella.. records! :)

Ariadna ha dit...

Visca els pantalons i les jaquetes perfectes, i els conductors d'autobus simpàtics. La meva expressió seria "he trobat la jaqueta de la meva vida". He llegit totes les entrades. Només el fet de ser a Dublín és un miracle. Segur que tot us va molt bé.

Petons des de Vilassar.


Muaaaaaak!

joan carles ha dit...

Hola Sara, em sembla que ara sí et recordo i et podria posar una cara. I més després de llegir que ja havies fet aquesta assignatura de turisme. No hi havia caigut abans quan escrivia el meu anterior "post". Bé, m'alegro que t'ho passessis bé fent-la però jo diria que t'equivoques quan compares els dos pobles i/o ciutats. De lluny és molt més interessant Sant Cugat, on vas a parar!! I estic segur que la Irene també pensarà el mateix.

Bé, ara em poso a llegir els vostres altres comentaris i donar records a la companya.

Records :)