Xip-xap, xip-xap!
Quines botes d'aigua més boniques he estrenat!
Tolls irresistibles pels racons,
voreres guarnides d'ocres i marrons.
Arracades arbòries esbarriades
a munts, a muntanyes i pomets,
que si es mullen no fan crec-crec.
Avui es desperten els paraigües
i les sabates s'empastifen de fang.
Ja són aquí els dies de xim-xim i de fresquet,
i sí, n'hi ha que estem contents!
Farem passejades sense pressa,
a veure si pleguem algun caragolet.
Llàstima que de bolets no en sé,
ni dels bons ni dels dolents.
Això sí, aviat tindrem castanyes,
i també dolços panellets!
Avui sí, definitivament.
Els minuts madurs
encatifen de tardor el camí
cap als mesos de refugi casolà
de son solar
de vespres de color de vi.
Tardor dormilega i refrescant,
m'omples els diumenges d'octubre d'encant.
1 comentari:
A mi també m'agrada la tardor, i quan penso en temps enrere ( tampoc molt) recordo quan jo encara anava a cole i tu em portaves de aquelles fulles entre un color groc, taronja i vermell de la Serra, que semblaven de parra però no ho eren.
Després les aplastavem al diccionari de casa pensant que algun dia fariem un quadre meravellós... potser encara hi son.
molt bonic, i me n'alegro saltis pels tolls amb botes! ets guapa i tendra! fiiiu!
Publica un comentari a l'entrada