dimecres, 7 de juliol de 2010

Pipocas*


En aquest forn d'estiu, tots som crispetes a punt d'esclatar.

Què ho deu fer que, encara que amb les mateixes condicions d'entorn,
unes es quedin tancadetes i les altres,
amb un desbocat desassossec de rebentar-se,
explotin de seguida?

Jo m'estimo les que es cremen abans de néixer, tan mudes, pobretes.


¡Pim - PuM - PAm!

Tot de panís vibrant m'espetega al davant.


*Així en diuen els portuguesos. Em va enamorar. Tot i que en aquella fireta el que jo volia era una maçã do amor (una poma de caramel), aquell meu tiquet de crispetes finalment va ser bescanviat per una cervesa. I així, alegrement, va desaparèixer una mica de màgia. Però no passa res.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Que xulo el nou disseny del blog! I que maco el que escrius...!
A mi també m'ha agradat molt la paraula "pipoca", però em quedo amb la "maçã do amor". Mira que és dolç el portugués...

Una abraçada!!

Èlia

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Irene, pensa que sóc un enamorat de les crispetes! En sóc un viciós! Ara me les miraré amb uns altres ulls!

Records.

Sara ha dit...

M'encanta la nova imatge de la pàgina!

Ahir vaig rebre la teva súper postal! Moltíssimes gràcies! Em va fer molta il·lusió, perquè mira que l'esperava eh! Però va venir el meu germà dient: t'ha arribat una postal! I jo: una postal? de qui? d'on?
O sigui que sorpresa!

Fins ben aviat no?
Mua!

Anònim ha dit...

Jo també la he rebut...
Yupi!!!

È

Irene ha dit...

Boniques!

Que bé que us hagi arribat! La veritat és que tenia força dubtes de si arribaria a sortir de l'illa... Us heu fixat amb el segell? Em vaig quedar tan xocada quan me'ls van donar!

M'alegro que us agradi aquest vestit d'estiu. Me'n vaig adonar que el lila que hi tenia no es veia igual a totes les pantalles i de sobte em va desagradar molt.

Joan Carles, em penso que ara no tindràs gaire temps de fer-ne... més aviat et veig amb el tema purè i biberó :)

Buf! Voleu dir que no arribarem desfets a setembre?