diumenge, 27 de juny del 2010

Obrigada, Sâo Tomé


Hem tornat d'un viatge d'impressió, d'un lloc que es farà recordar, d'uns dies viscuts d'una manera que no coneixíem. Aquí davall queden endreçades i recollides, ja des de casa, algunes de les coses fetes, vistes i viscudes a Sâo Tomé la darrera setmana.

Modus vivendi

-Adaptar-se a l'horari d'un país situat a la línia de l'Equador: aixecar-se a les 7 del matí, amb els cants esquerdats dels galls, i anar a dormir a les onze de la nit, amb una foscor que espanta.

-Tastar cada dia fruites i peixos nous i diferents.

-Conduir sense atabalar-se de perdre punts però parant molta atenció de no esclafar cap gallina, goso porc a la carretera perquè s'ha de pagar al propietari.

-Sobreviure al ritme del léve-léve (lent, encantat) de l'illa.

-Utilitzar una mototaxi (sense casc, és clar) per menys d'1€ el trajecte.

- Descobrir que les cases no tenen vidres a les finestres, només persianes i mosquiteres.

- Acostumar-se als constants talls d'aigua i de llum.


Flora, fauna, mar, cel i muntanya

-Ser picat a discreció per alguna puça de sorra, mosquit o vés a saber què.

-Trobar tresors preciosos a la platja (i vinga petxines i caragols i corall i sorres de colors) i també a l'interior: quantes flors, quantes plantes i olors!

-Veure com el cel es tapa i tenir la impressió que algú, des de dalt del cel, el trenca a bocinets amb un cop de martell.

-Assistir, inesperadament, a l’espectacle de l'aparellament de dos salamandres a la platja.

- Banyar-se en platges de sorra blanca, torrada, negra... I res més que aigua, sorra, cel i verdor.


Fets i gent

-Aprendre a comunicar-se en portuguès i adquirir paraules que són regals: engraçado, buraco, souzinha, leque, fruta pâo, carambola...
-Ser, literalment, m
ilionari (1 € = 24.500 dobras).

-Punxar la roda del jeep i haver-la de canviar per la de recanvi que és 10 vegades pitjor.

-Buscar, perdre's i trobar-se per carreteres plenes de forats i bonys sense cap senyal, indicació ni semàfor --excepte, en alguna ocasió, un tronc de palmera que indica el mal estat del següent tram de carretera.

-Comprovar les variades funcions de la fulla de bananera i reconèixer les diferents varietats de bananes i cocos.

- Fugir gairebé corrents del desconegut, impressionant, i vivíssim mercat de la ciutat.

(A la foto, d'esquerra a dreta, el Samuel, la Nei, l'Augostinha i l'Abril.)


Sentir, pensar, impressionar-se

-Sentir-se més blanc que mai i, sobretot, experimentar una mena de racisme invertit (de vegades sufocant) que et recorda a cada moment que ets diferent de la resta.

-Tenir la sensació constant de saber que els petits contratemps que han anat passant haurien pogut ser molt pitjors.

-Constatar amb el cor encongit l'estat d'abandonament i destrucció de la riquesa arquitectònica i d’infraestructures de l'època colonial.

-Preocupar-se per la vergonyosa manca de mitjans i recursos de què disposen les institucions i organitzacions que treballen per tirar endavant els projectes de desenvolupament a tot el país.

- No saber mai per on sortiria algú, per molt allunyat o solitari que semblés el lloc.

-Desconcertar-se per la presència d'unes grandioses instal·lacions d'una estació de ràdio americana enmig del no-res.

-Ser feliç per haver reprès durant uns dies l'amistat d'una persona estimada que sempre és tan i tan lluny

- Viure durant uns dies amb molt menys, i sentir-se bé

- Anar-se'n amb una sensació esgarrifosa quan, inevitablement, es pensa "quina sort d'haver nascut a casa i no aquí..."


I de moment, això. Ja posaré alguna foto més quan hagi triat les millors d'entre les moltes desenes que hem fet.

Ens veurem aviat, amics, que volem reviure tot això explicant-vos-ho bé.


Ciaoué!

6 comentaris:

Pau ha dit...

Bentornats, parella! Bem-vindos! Expliqueu experiències perquè les poguem somiar desperts els d'aquí, també ^^

Joan Carles Llurdés i Coit ha dit...

Irene, he deixat de llegir a mig escrit perquè se'm queia la bava! No és junt, tu de viatge per aquests móns de déu i jo tancat a casa corregint treballs de recerca.
Vols que canviem papers?

dolors ha dit...

Hola carinyo, m'alegro que finalment el viatje hagi resultat tant profitós en tots els sentits.
Quan hagueu reposat una miqueta, ja ens portareu les fotos per poder disfrutar de tot allò que vosaltres heu viscut a primera línia.
Molts petonets...

Sara ha dit...

Guau nena, quina experiència!
Espero que això sigui cert i ens veiem aviat per escoltar les vostres mil i una vivències a l'illa!

Una abraçada!

Anònim ha dit...

Que xulo tot el que expliques....!!
Com diu la Sara, ens hem de trobar ben aviat per escoltar-ho tot en directe!

Me n'alegro molt que tot hagi anat tan bé!

Molts i molts petonets,

Èlia

Irene ha dit...

Quina alegria els vostres comentaris, bonics! Ben trobats i ben tornats, amb poc moreno a sobre però moltes altres coses que ni un ram d'hiverns faran marxar.

Tenim ganes de trobar-nos amb tots i de fer passar la calorada (veeecs) amb alguna cosa fresqueta i els records que tenim per regalar i compartir.

Molts petons a les ratolines i la tieta, un sac d'ànims per al Joan Carles (ben aviat tindràs una treva!) i una pregunta per al Pau: estrenarem aviadet la casa nova?

Muàààà!