Dimarts passat, amb el grup de català i aprofitant la iniciativa dels tallers que ha proposa la CCCC (Coordinadora de Colles Castelleres de Catalunya) vaig participar en un assaig dels Castellers de la Sagrada Famíla. Primer ens van ensenyar unes imatges que posaven la pell de gallina amb alguns dels castells (propis i també d'altres colles) més impressionants, després ens van donar dades d'actuacions i castells aixecats durant l'any (uns 16.000!) i, per acabar la part teòrica, ens van introduir en aquest nostrat i intransferible vocabulari de pilars, enxanetes, poms i canalla.
Mentre ens il·lustraven amb tot això, al local d'assaig s'hi van anar atansant els membres de la colla: joves i madurs, nens i hòmens, nenes i noies, d'aquí i d'allà, animats i amb ganes d'ensenyar-nos de què anava de veritat tot allò. Ens van deixar participar en la construcció d'alguns castells col·locant-nos adequadament per fer pinya i sumar-nos a l'esforç comú per aconseguir, entre tots, aixecar del no-res un castell de persones. Ens van dir, mig de broma mig de veritat, que en aquesta activitat és l'únic lloc on un treballador pot trepitjar, literalment, el cap del seu patró.
A tots els de classe els va encantar, van aprendre i es van sentir bé per poder sentir-se inclosos, sense cap pàtina del propagandisme polític d'integració, en un grup de gent d'aquí que, dos cops per setmana, comparteix temps i espai per mantenir viva i vibrant una manifestació cultural de casa prou recent.
Si algú s'hi anima, sapigueu que tenen les portes obertes a tothom que s'hi vulgui sumar. Jo vaig pujar -amb penes i treballs- al primer pis i, tot i que sé que les qüestions d'exercici físic no són precisament el meu punt fort, em va agradar. Sobretot, sobretot, l'oportunitat de trobar dins d'aquest quadrant de ciutat un grup de persones que vetllen per construir, a través dels castells, una identitat de barri, una personalitat col·lectiva en un espai urbà on --per a mi-- conèixer i establir connexions amb els altres no és una cosa fàcil.
I que les consignes del món casteller ens acompanyin...
...força, valor, equilibri i seny.
1 comentari:
Irene, sincerament no et veig fent d'enxaneta i llevat que d'ençà la darrera vegada que ens vam veure hagis augmentat de talla 4 vegades per tot arreu, no sé si és molt recomanable que facis de pinya.
ja ens ho explicaràs.
Publica un comentari a l'entrada