Tants mesos d'equilibrismes maregen. Les incerteses fan forat i el panorama, enterbolit i fatigós, atipa de tanta desgana. Cal blindar l'ànim perquè no l'esberli l'espera. Sabeu on queda la sortida d'emergència?
Si al final tot fa llufa, que em busquin a Mijet. Aquest és el pla B: enrocar-m'hi, enmig de verds i blaus, sense pressa per a res, vorejant els llacs salats, buscant-hi petxines i coralls, congestionar cada dia els ulls amb tanta bellesa natural. I mentrestant, que rodi el món, que passi el desencís, que allà, sense notícies ni cap compromís, viuré com Ulisses, presa de la calma, del cel i la màgia.
 |
| De cap a Mijet [Croàcia, juny de 2011] |
Com que no se sap mai, si teniu línia directa amb algun sant, beata o cap altre ent que us faci cas, poseu-li alguna espelmeta perquè tot lligui i surti rodó (si fa efecte, com que es veu que el preu de la parafina també s'ha encarit, ja ho trobaríem).
Petons i salutacions a tothom!
1 comentari:
A mi em sembla que la sortida d'emergència l'has ben trobat en aquestes aigües tan maques... Jo ja compto els dies que queden per les vacances i he de respirar molt profundament perquè la pila de papers no m'aixafi... Avui parlem del viatge i de la resta, un petonet!!!
Publica un comentari a l'entrada