diumenge, 10 d’agost de 2008

Plou


Que anem a menjar peix per sopar amb una colla d'italians al port. Plou una mica.

Que anem al Phoenix park a fer un walk and talk. Plou força més aviat molt.

Que anem a veure el far de la badia de Dublín. Allò del diluvi va ser una broma.


Plou. És un fet. Ens mullem, i no de mullar de dir mira, una gota al nas! No. Mullar de sentir l'aigua als ossos. Nice wet, que diuen aquí. De nice, res de res. Que fa fred, collon!


Plou, i la Nàdia ha pogut estrenar el paraigües com a tal. És a dir, no com a arma de defensa nocturna per als roncs invasius del tio gordo de la llitera del costat, sinó com a estri útil (ehem...) per a què hom es resguardi de la pluja.


Plou, i la Irene (que ja no té paraigües perquè s'ha desmanegat completament -vegeu fotografia adjunta) ha sigut valenta i s'ha demanat un Baileys coffee en un pub. I resulta que va i no en tenen. O no en feien, que no ho vaig entendre, tu.


Com que plourà més, i molt, tindrem temps de desmanegar tants paraigües com facin falta i de demanar (a veure si amb més èxit) algun lloc on em vulguin fer el que el cos em demana. Cafè i crema de whiskey. Marededéusinyor, m'ho diuen i no m'ho crec.


Una abraçada des de les humitats dublineses cap a les seques catalunyes.


6 comentaris:

Anònim ha dit...

M'he aficionat a "Life & miracles".
Només per saber les aventures i desventures de la Irene ja val la pena...

Suposo que t'hauràs comprat la samarreta del "Bob Esponja"? Et queda moníssima!!

Aprofiteu el que us queda de vacances. Un petó molt fort!

Jessica

Ciceró Pascual ha dit...

Visca els cigalons i Bob Esponja (heavy, heavy!!!)!!! Encara us engataran els irlandesos aquests!!!

B7s!

nosepico ha dit...

quina envejeta!!! que aquí fot una calor que espanta!!


espereu, espereu, sembla que s'acosten núvols!! bufeu ben fort desde Dublin a veure si arriben fins aquí les gotetes!!

un petonarro Nadiusca (que fa rima amb catiuscaaaaaa :P)

sara ha dit...

he rebut la teva postal, Irene!!! moltes gràcies, bonica!

avui són festes de gràcia i he hagut de recordar-me vàries vegades que erets a Irlanda, tenia ganes de trucar-te per veure si t'apuntaves a fer un beure!
com va? segueix plovent?

petons de la ratolina CASI independitzada :)

Anònim ha dit...

Holaa!! Saps què, últimament l'Empordà s'assembla massa a Irlanda. Ha caigut cada xàfec...! Doncs sí, ratolineta meva, m'has fet venir tanta enveja amb aquestes fotografies que, per setmana santa, l'Ernest i jo vindrem cap aquí! Així que t'encomanaré una missió: A veure si ens trobes algun hostalet baratet i bonic pel centre (demano massa, oi?)Je,je! Sospito que no sóc lúnica ratolina que s'animarà! I encara més un cop haguem vist totes les fotos i ens hagis explicat totes les experiències!
Jo continuo de vacances i de festa major!
Una abraçada molt fortaaaaa!!!

Èlia

nÀdiA & iRen3 ha dit...

Jessica: que bé que ens vagis llegint, quina il·lusió! Espero que passis un molt bon estiu. A veure si ens veiem ben aviat. Ja ets tieta? Com ho tenim això?

Ciceró: només tu hauries sigut capaç de fer-me creure que la "sang de heavy" era bona, que m'agradaria. Si hi ha un maonès, ja se'n poden anar tots els irlandesos. Una abraçada!


Sara: Ja he vist al teu bloc que has tornat de les vacances a Menorca. Quines fotos més maques! I quin sol més lluent! Nosaltres tornarem ben blanques i vés a saber si no em desenvolupat fotofòbia i tot, després de tants núvols i aigua. Que els preparatius per a la nova casa siguin el més lleugers i ràpids possibles. Un petonàs (al nas!) ;P


Anònima-Èlia: que bé! QUina gràcia la decisió de venir a Irlanda per Setmana Santa. Ja he desat a la maleta (en lloc de llençar-ho, que és el que hauria fet) papers diversos, informació útil i demés cosetes que us podran fer servei. Ara bé, res millor que un sopar per fer-vos les millors recomanacions. Bon retorn a la feina i millor final d'estiu. Ens veiem aviat, titi.

Salutacions, petons i abraçades a dojo.

Irene