Patric-patrac
Modus vivendi
-Adaptar-se a l'horari d'un país situat a la línia de l'Equador: aixecar-se a les 7 del matí, amb els cants esquerdats dels galls, i anar a dormir a les onze de la nit, amb una foscor que espanta.
-Tastar cada dia fruites i peixos nous i diferents.
-Conduir sense atabalar-se de perdre punts però parant molta atenció de no esclafar cap gallina, goso porc a la carretera perquè s'ha de pagar al propietari.
-Sobreviure al ritme del léve-léve (lent, encantat) de l'illa.
-Utilitzar una mototaxi (sense casc, és clar) per menys d'1€ el trajecte.
- Descobrir que les cases no tenen vidres a les finestres, només persianes i mosquiteres.
- Acostumar-se als constants talls d'aigua i de llum.
Flora, fauna, mar, cel i muntanya
-Ser picat a discreció per alguna puça de sorra, mosquit o vés a saber què.
-Trobar tresors preciosos a la platja (i vinga petxines i caragols i corall i sorres de colors) i també a l'interior: quantes flors, quantes plantes i olors!
-Veure com el cel es tapa i tenir la impressió que algú, des de dalt del cel, el trenca a bocinets amb un cop de martell.
-Assistir, inesperadament, a l’espectacle de l'aparellament de dos salamandres a la platja.
- Banyar-se en platges de sorra blanca, torrada, negra... I res més que aigua, sorra, cel i verdor.
Fets i gent
-Aprendre a comunica
r-se en portuguès i adquirir paraules que són regals: engraçado, buraco, souzinha, leque, fruta pâo, carambola...
-Ser, literalment, milionari (1 € = 24.500 dobras).
-Punxar la roda del jeep i haver-la de canviar per la de recanvi que és 10 vegades pitjor.
-Buscar, perdre's i trobar-se per carreteres plenes de forats i bonys sense cap senyal, indicació ni semàfor --excepte, en alguna ocasió, un tronc de palmera que indica el mal estat del següent tram de carretera.
-Comprovar les variades funcions de la fulla de bananera i reconèixer les diferents varietats de bananes i cocos.
- Fugir gairebé corrents del desconegut, impressionant, i vivíssim mercat de la ciutat.
Sentir, pensar, impressionar-se
-Sentir-se més blanc que mai i, sobretot, experimentar una mena de racisme invertit (de vegades sufocant) que et recorda a cada moment que ets diferent de la resta.
-Tenir la sensació constant de saber que els petits contratemps que han anat passant haurien pogut ser molt pitjors.
-Constatar amb el cor encongit l'estat d'abandonament i destrucció de la riquesa arquitectònica i d’infraestructures de l'època colonial.
-Preocupar-se per la vergonyosa manca de mitjans i recursos de què disposen les institucions i organitzacions que treballen per tirar endavant els projectes de desenvolupament a tot el país.
- No saber mai per on sortiria algú, per molt allunyat o solitari que semblés el lloc.
-Desconcertar-se per la presència d'unes grandioses instal·lacions d'una estació de ràdio americana enmig del no-res.
-Ser feliç per haver reprès durant uns dies l'amistat d'una persona estimada que sempre és tan i tan lluny
- Viure durant uns dies amb molt menys, i sentir-se bé
- Anar-se'n amb una sensació esgarrifosa quan, inevitablement, es pensa "quina sort d'haver nascut a casa i no aquí..."
I de moment, això. Ja posaré alguna foto més quan hagi triat les millors d'entre les moltes desenes que hem fet.
Ens veurem aviat, amics, que volem reviure tot això explicant-vos-ho bé.
tir el ataque de los mosquitos en el cuello, la cara, los brazos y las manos. Dio media vuelta para entrar en casa, pero antes de que llegara a la puerta se abrió una trampilla gigante en el cielo, justo encima de su cabeza, y de pronto sintió como si se hubiera roto un dique. Una lluvia de gotas gordas como uvas descargó en cascada silenciado cualquier otro sonido y borrando los últimos restos de un sol que ya moría en el horizonte. (...) fue como si de repente toda forma de vida se hubiera interrumpido bajo aquel diluvio. Luis Bernardo nunca había visto llover así, nunca había imaginado que la lluvia pudiera llegar a ser, más que un elemento de la ropia naturaleza, el aplastamiento de toda la naturaleza. (...) Calado hasta los huesos, entró en casa. [La foto és de www.panoramio.com/Equador: Línea que divide la tierra en hemisferio norte y sur. Línea simbólica de demarcación, de frontera entre dos mundos. Possible contracción de la expresión “es con el dolor” (“e-cum-a-dor”, en portugués antiguo).
Doncs això.
Enhorabona!
Característiques físiques
Alçada: ni massa alt ni massa baix, perquè ens entenguem.
Amplada: depèn dels brunyols, les cerveses i la pràctica de l’esport.
Pes: fa temps que va superar els setanta quilos.
Aquesta peça es compon de quatre extremitats: dues superiors –amb una capacitat de càrrega mitjana– i dues més d’inferiors, de les quals se serveix per mantenir-se dret. Les extremitats inferiors han de fer una perpendicular amb el punt de suport (que normalment serà el terra).
Notareu que de dilluns a divendres acostuma a posar-se dret més d’hora que no pas els dissabtes, diumenges i festius, dies en què no heu d’intentar activar-lo abans de les onze del matí ja que els seus mecanismes interns no ho permeten (per saber més coses sobre el seu funcionament, vegeu l’apartat «Manipulació i instruccions d’ús»).
Avís: el producte que teniu a les mans té una limitada capacitat d’emmagatzematge d’informació fonamental com ara dates d’aniversaris i dies assenyalats. Si us sembla que això és un greu inconvenient podeu adquirir qualsevol agenda*, apuntar-li-ho tot i esperar que, de tant en tant, se la miri**.
* Tots els complements s’han de comprar per separat.
** Aquesta funció no té garantia.
La manipulació és senzilla. És necessari alimentar-lo quatre cops al dia (esmorzar, dinar, berenar i sopar). Menja de tot i és recomanable administrar-li una dieta variada i saludable. Malgrat tot, una dieta massa estricta pot resultar perjudicial i per això se li ha de permetre el consum moderat de cervesa i kebabs.
El material es pot netejar amb sabó i aigua (ni massa freda –que es glaça–, ni massa calenta –que s’escalda–). No pot anar a l’assecadora.
No funciona amb piles. La bateria se li gasta ràpidament i només és recarregable amb petons, abraçades i rialles. En cas que alguna de les extremitats s’encalli, és convenient reactivar-la amb fregues per estimular la zona afectada.
És un producte de fabricació limitada i no té peces de recanvi. Cal, doncs, extremar les precaucions per mantenir-lo sencer (si us plau).
Solució de problemes (per si no heu fet cas del punt anterior)
Si, malgrat les precaucions, alguna de les peces té un funcionament anormal –es queixa massa, se sent cansat o no para prou atenció– podeu enviar la peça al servei tècnic de casa seva.
La garantia és de 5 mesos amb caràcter retroactiu (em sap greu, heu fet tard). No s’admeten devolucions.
